Drets adquirits

L’espècie humana per naturalesa sempre cerca la manera mes còmoda de sobreviure, ja en la seva evolució, les races, segons els climes i les condicions de les zones, s’han adaptat als diferents sistemes de civilització.

En la història, aquestes civilitzacions, que han seguit diferents evolucions, han seguit un mateix patró, cercar la comoditat com a guia de benestar. En el paleolític els caps tribals com a caps adquirien uns drets que amb el temps no es van perdre, d’aquí als exèrcits amb les seves jerarquies, i a l’edat mitjana. L’evolució d’aquest drets van donar pas a els títols nobiliaris, diferents càrrecs socials, bruixots en algunes tribus, etc.

Sense voler justificar el lloc d’aquets càrrecs dins de cadascuna de les seves societats ni si són o no dignes o meritoris, sí que en la història hi ha hagut situacions que no ho han estat, com són les guerres o les dictadures polítiques i religioses. La funció de la societat ha estat regular la situació d’unes majories perjudicades per aquests fets, lluitant aferrissadament per a fer just un fet que no ho era en benefici del benestar de una minoria i que al llarg de segles s’han aprofitat de drets injustos. Posem el cas de la religió Catòlica i el de les diferentes Inquisicions, on l’església marca unes regles judicials i es dona el dret de fer el que calgui i el que vulgui per mitjà de la por, per tal de portar a terme la seva expansió ideològica després de mig segle de paganisme. A nivell polític posem el cas de les dictadures on els seus líders han exercit amb voluntat despiatada i en molts casos aquests drets han passat de pares a fills, han sigut heretats.

En una societat democràtica aquests drets injustos s’han d’abolir o això és el que hauria de ser, però no sempre passa. En molts casos després de tants anys de donar-ho per fet, es confon el dret i el deure, sobretot pel que fa a les parts beneficiàries. Sense anar mes lluny després de pràcticament dos segles sense inquisició, costa de jutjar uns representants de l’església que han abusat de menors entre altres coses i que fins aquest segle XXI sembla que ningú n’ha estat ni culpat, ni jutjat i que el reconeixement i el perdó per part de les mes altes esferes ha trigat potser massa. Al camp polític després de 40 anys de dictadura a Espanya i 40 de democràcia, governa l’ultra dreta sota el nom de centre dreta i ningú s’estranya si a nivell judicial els jutges que protesten són inhabilitats, les lleis s’interpreten a la seva manera, els grans lladres son exculpats i els donen alts càrrecs compensatoris, la cultura es castiga apujant impostos, votar no és un dret democràtic, però això sí, els dictadors no s’equivoquen, sempre la culpa és dels altres, i segueixen protegint els seus, església inclosa.

M’agradaria saber què hagués passat si el primer infectat de l’ebola hagués sigut el cooperant d’una ONG.

Potser evolucionem o potser la història es repeteix. Crec, o vull creure, que evolucionem però serà llarg. Mentre, en alguna part d’aquest món tornen les guerres santes i les inquisicions!

àngel macià
en minúscula

13/10/2014