Nacionalismes vs. nazionalismo

Un d’aquests dies passat recordo que escoltava, astorat per voluntat pròpia, l’ex pretès intel·lectual i ex d’esquerres Felipe González que deia que els nacionalismes tenen tots una tendència a la expansión y el totalitarismo. Cito de memòria, perdoneu si no era ben bé així; no tenia res a mà per apuntar-ho…

Vet aquí una altra mostra del socialisme ejppanyol més típic, més ranci i més carpetovetònic; l’únic que hem tingut en aquest racó de món, i que no s’allunya gaire del discurs de la dreta d’aquell llunyà cop d’Estat del 1936, ni de l’actualment elegida en majoria absoluta… El problema sembla ser que tendeix a ser absoluta!

És cert que els nacionalismes autòctons, perifèrics en deia el Felipe Felipón, sempre han tendit a l’expansió. És, sense anar més lluny, la voluntat del Procés Constituent, el lema del qual és “la República del 99%”. El que no és cert és que hagi tendit mai, si més no de manera volguda, al totalitarisme. D’aquesta mena només en recordo, per aquests verals, un de sol: el nacionalisme centralista, el nazionalisme de la “que nunca ha sido lengua de imposición”, el de la “una, grande, libre”, de la “unidad de destino en lo Universal” (encara no saben ni ells que volia dir!), o del “no me ladres, habla en cristiano”.

No es pot dir que el discurs sigui nou, ni que ens agafi per sorpresa. Tots els antifranquistes significats del país (aquest i l’altre) sempre han volgut obtenir-ne el poder, no pas modificar-lo. I és que amb demòcrates de tota la vida d’aquesta mida, més ens valdria estar ensorrats en la merda fins una mica més amunt del coll!

Marxem, sí! Però després de 300 anys i massa ultratges com per fer-ne la llista exhaustiva, bé que podem fer-ho bé, esperar-nos cinc o deu anyets més i deixar-los amb una pam de nas —per la feina feta— i la boca badada —per l’elegància de l’acció empresa.

Marxem, sí! Però sense pressa, o no massa, que és mala consellera… Fa tot just uns dies s’esqueia el 80è aniversari dels fets d’octubre; si el nostre màxim impuls és la pressa, ho tornarem a perdre tot, bous i esquelles. Estem disposats a esperar 80 anys més? I el que és encara més important, podrem suportar uns altres 80 anys en les condicions actuals?

Si el 9N la votació ha de ser escarransida, de costella, que ho sigui! Però fem-ho bé: sortim tots al carrer a votar, i duem també la barbacoa, la taula i les cadires, i bloquegem el país… I quedem-nos al carrer a fer la becaina i la partideta de cartes, o d’escacs, o del que sigui. I si cal, ens hi quedem a dormir i tot!

Deia el meu filòsof de capçalera, Feyerabend, que “tot s’hi val”. No ho deia literalment, però sembla que al PPSOE s’ho han cregut: el mantra de la unió i el de que no votar és un triomf de la democràcia són els darrers esbufecs de la seva pobra, migrada i raquítica intel·ligència…

Per guanyar aquesta partida cal fer servir un altre llenguatge, diferent del seu, o estarem jugant el seu joc. Si és veritat que “tot s’hi val”, fem servir la democràcia a favor nostre i fem del 9N un veritable acte civil. Fem una costellada!

#9NCostellada, #9NOcupemElsCarrers! A aquesta trinxera jo hi duré carbó, graella, ratafia i el sac de dormir!

Jordi S. Guzmán i Conesa
Filòsof i docent
Theoreín: Bloc de filosofia

27/10/2014

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s