L’aktitud punk del PP, o PPunk no future

No penseu en una gavina!

Si ho feu estareu perduts, presoners del seu sistema de símbols, de la seva proposta d’organització de la realitat comú, aliena, immune, segons ells a tots els sorolls i les amenaces del pervers món que ens envolta…

En la meva més tendra i càndida innocència sempre havia pensat que el punk, que a mi ja em va arribar força destil·lat i mancat de força conceptual, malgrat ser posterior als grans –ismes del segle XX, especialment els d’esquerres, era quelcom més que un pur esteticisme… Més que una simple actitud, més propera a l’estètica que no pas a un discurs amb pes específic, pensava que el punk era un pòsit amarg i realista, postindustrial més que no pas postmodern…  Recordeu els “grups d’estètica skin”? Sempre vaig pensar que eren simples neonazis, sense estètica ni ètica; en aquest trist exemple es veu clarament com ens vam creure el seu joc lingüístic, la seva proposta de discurs…

Ho repeteixo: No penseu en una gavina!

Certes escenificacions recents de la plutocràcia postdictatorial i antidemocràtica del país (volgudament veí, administrativament meu) m’obliguen a replantejar el paisatge intel·lectiu propi, amb els conseqüents dubtes i convulsions.

Així, l’actitud martirial dels agents en els casos de corrupció, s’assembla més a l’acció militar de denúncia de pretèrits casos perduts, à la Gandhi, de candidesa absoluta i convenciment petri, que no pas a l’actitud convençuda i confiada, de la dreta burgesa de tota la vida, la que tots hem intentat imitar, copiar i assolir en els anys de (pseudo) bondat econòmica. (Que tots hem intentat imitar, copiar i assolir, quan de més avall se sortia, amb més anhel i més velocitat!)

O, també, l’actitud antipolítica, irrenunciable i internament coherent, davant del “problema català” que, constitucionalment (d’acord amb els que NO van votar la Constitució del 1978) només permet i accepta ser anorreat per ser resolt… No us sona d’alguna cosa? Recordo haver llegit, no sé on, les paraules “solució” i “final” exactament en aquest ordre, però he oblidat a què feien referència…

En tot cas, tot plegat es tracta d’una altra voutade nihilista, que lluny de voler negar la premissa major, nega explícitament la menor (en concret, la intel·ligència i les capacitats dels agents implícitament citats). Una actitud que no es pot considerar de res més que d’aktitud punk, mancada de discurs, amb l’únic objectiu de passar desapercebuda a llarg terme, de ser ominosament oblidada en la història de la democràcia. Aktitud  punk, totalment buida de contingut, estètica pura: “Viu ràpid, mor jove i deixa un bonic cadàver (polític)”. Q.E.D.

Jordi S. Guzmán i Conesa
Filòsof i docent
Theoreín: Bloc de filosofia

05/11/2014