9-N. A Calella també fem història

Aquest diumenge, 9 de novembre, tornaré a l’institut Bisbe Sivilla de Calella després de molts anys. El 9-N a primera hora els calellencs estem convocats a dir-hi la nostra, sobre el nostre futur col·lectiu, en un ‘procés participatiu’ no vinculant jurídicament però d’una enorme càrrega política. Tots a l’institut amb la papereta i l’urna com a reivindicació bàsica de la democràcia que ens neguen. Estem vivint la història, estem fent història.

Diumenge viurem una jornada important, com a continuïtat del moviment iniciat amb les manifestacions contra la retallada de l’Estatut i, més especialment, amb la consulta popular d’Arenys de Munt, del 13 de setembre del 2009, i la de Calella, celebrada el 25 d’abril del 2010. He assistit a totes aquestes jornades, a Barcelona, Arenys de Munt i Calella, i no em penso perdre el 9-N a l’institut on fa anys vaig cursar BUP. Nostàlgia d’aquelles aules i d’aquells anys i tota la il·lusió i l’esperança en un futur millor.

Aquest ‘procés participatiu’ no és el que volíem i necessitàvem com a país. Escòcia, amb un referèndum vinculant i acordat amb el Regne Unit, era el mirall, però Madrid no és Londres i Mariano Rajoy s’ha demostrat, per a qui encara tingués algun dubte, tampoc no és David Cameron. Aquest 9-N tampoc no és el que, un cop frustrat l’acord amb l’Estat, hauríem volgut molts ciutadans d’aquest país: una consulta amb més garanties i regles de joc clares. Estem, en aquest sentit, per darrere de la de fa cinc anys a Arenys de Munt. Les últimes setmanes han evolucionat de la manera que tots sabeu, i som a poques hores del 9-N amb la sensació que la història ens convoca, per poc vinculant que sigui jurídicament, per escàs que sigui el mandat democràtic i per caòtica que sembli la logística.

Aquest diumenge, malgrat totes les dificultats i boicots per part del poderós aparell de l’Estat, tot i les amenaces i els missatges de la por, a Calella podrem votar, i això té una força política impressionant en l’actual moment del procés. La papereta i l’urna eclipsen, rotundament, els retrets i les errades, una anècdota davant del pols que els ciutadans del país estan disposats a afrontar amb l’Estat. Aquest 9-N serà una confluència d’independentisme convençut, d’insatisfacció general i de rebuig a l’immobilisme de Rajoy i a la desfeta d’un Estat corromput a molts nivells. Un cop acabat el 9-N s’obre una altra etapa, no menys apassionant que aquesta viscuda fins ara. El 9-N no és la fi, sinó l’inici. Seguim!

Saül Gordillo
Periodista. www.saul.cat

08/11/2014