M’he enamorat

Casa meva, aquest lloc on sempre m’agrada poder tornar. El meu cau, la zona segura. La gatapaula esperant-me  i el racó del sofà que té forma de mi. Torno d’un nou viatge i relativitzo. Relativitzo la forma que ha agafat el sofà i relativitzo la meva necessitat de tornar sempre a casa, al meu cau, a la zona segura.

A Caparan s’hi torna, i a cada viatge s’actualitza alguna cosa molt íntima i personal, una essència llunyana que contínuament ressona. Alguna cosa relacionada amb la puresa i amb la veritat que fa que un vibri amb molta intensitat. Aquest ha estat un viatge cansat i descansat, de riure fins a plorar i de no parar de plorar fins a riure. Torno amb companys de viatge que ja són amors, i amb ganes de seguir ballant al ritme d’aquesta preciosa vida. He reconfirmat que si tinc música ho tinc tot.

Reafirmant compromisos amb un mateix, compromisos amb la família balladora i amb la caparanesa, compromís amb un ritme sincer, una manera lliure de viure, de riure, compromís amb la felicitat pròpia i amb la d’ella i la d’ell. Amb el batec veí, que fa fil amb el propi i permet continuar de manera subtil, humil, de manera tranquil·la i animada, atenta i delicada. Enamorada de les proves de so, de les proves de ser.

Enamorada d’aquells minuts que ningú es dedicava a comptar. Ballant i cantant la vida sense protocols. La calor, la pols, el ritme, la mirada, el ball, la força, els cants a la vida i l’agitació de la terra. La furgo. La gratitud, l’alegria. Enamorada de les novetats, dels tambors i de les sensibilitats. Amb la mirada oberta, la platja i la nit, les postes de sol i el Cinturó d’Orió, els començaments de dia, i més música i xerrades i acudits i guitarres. La llibertat i la novetat, la companyia silenciosa, les ganes de més, les ganes de tu, de mi amb tu, les ganes de junts, tots, les ganes d’això que ja està essent de la mateixa manera per tots i a la vegada no tornarà a ser igual per ningú. Ballant sempre i per damunt totes les coses.

En una reunió amb els joves del poble es parlava d’alegria, de cultura, de regals de la vida i de falta de paraules per expressar tanta emoció. Jo sentia parlar de co-creació, sentia persones compartir, sentia il·lusió. Veia companys entendre’s i construir plegats, fer comunitat. Moments de força i de conjunt. Enamorada de l’enteniment i de les rotllanes.

La música m’ha ballat cada dia d’aquesta setmana de viatge. El ritme del cor, el batec de la vida, l’esperança. Enamorada de la música que ha fet esclatar-ho tot, dels músics amics, amors, enamorada de cada nota de la nit africana. Amb la sort de ser ritme i compàs, desfent mites i creant veritats, sincerament, dolçament, amb suavitat.

I és que m’he enamorat de cada persona que m’ha abraçat, de cada ball que he compartit, de cada mirada, de cada contacte petit. M’he enamorat de la força de les persones quan som batec i present. M’he enamorat de l’alegria i de la pau compartida. Àfrica estira, provoca i convida.

I emocions a l’arribada, la tornada a casa. Somrient i confirmant que avui no acaba res sinó que comença tot. Ja sota sostre conegut, el meu cau, la zona segura, aparentment silenciada però profundament acompanyada per la banda sonora de mil cors amics, d’amors, de companys de vida, de viatge. Tot segueix suau, humil, personalitzat, amorós i tranquil·lament viu. Vida compartida i brindada, un viatge preciós. És a passets petits que arriben les emocions més grans, es fan nus a l’estómac que esdevé llàgrima que llisca fins a convertir-se en respiració profunda… i tornada a començar. Abaraka. Salut.

Neus Arimany
Artterapia, reflexió i expressió

20/11/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s