#farwestCalella

Em disposo a escriure aquell article que mai hagués volgut signar. Ràbia i desesperació a parts iguals. Des de fa uns dos anys cada vegada és més i més perillós tenir o viure en una vinya de Calella. Com que no vull parlar en primera persona durant aquest text, només ho faré ara, quatre robatoris en tan sols 9 mesos, quatre. I no sóc el més afectat, així que totes les coses que us donaré a conèixer són històries reals que succeeixen a Calella per sobre de la N-II, on sembla que s’acaba el poble per a molta gent, polítics inclosos; potser els primers.

El somni de molta gent, de tenir un tros de terreny on tenir un hortet i cultivar verdures o arbres fruiters, és un problema de seguretat ciutadana. Per què? Si tenim de tot: tenim IBI rural, IBI per les cases, camins en mal estat; som els encarregats de mantenir el territori net i endreçat i que la selva no arribi al carrer Església, punt vital del municipi. I què passa, doncs? Ens roben, de tot i a totes hores. Maquinària agrària, motors de reg, de bombeig, eines, aixetes, cables, canonades, neveres, il·lusió i esforç, ànima i esperança, propietats i dignitat. Gossos apallissats amb pals o vius de miracle després de rebre un cop de martell al cap. I cada cert temps tornen, ja que saben que tindrem nous motors de reg, de bombeig, maquinària, etc. Aquests són els nous turistes de les vinyes de Calella. Ja n’hi ha prou d’aquest color!

Sabeu quina es la resposta de les forces de seguretat i dels nostres responsables polítics quan planteges aquests problemes?: «No hi podem fer res».

Sí, d’aquí a pocs mesos s’ompliran la boca de propostes i idees, ja ho sabeu: «Si ens voteu, nosaltres farem…» . Hiperactius i dinàmics, durant les eleccions es veuran en cor de fer i prometre de tot, però un cop ben ubicats als seus llocs, ja ho sabeu: «No hi podem fer res».

Si és cert que no hi podeu fer res de res per restablir l’ ordre dins del territori us convido a abandonar-lo del tot. Deixeu de cobrar impostos, deixeu d’enviar la policia, declareu la zona sense jurisdicció i potser tindrem més opcions de defensar-nos aplicant la llei del Far West. Ajudeu-nos o no molesteu.

PS: Tinc un bat de beisbol que es van oblidar els darrers visitants de la meva casa el dia que van decidir redecorar-me la vida per quarta vegada. Dono per fet que el portaven per si m’hi trobaven a dins…

Josep Busquets
@josepbusy
Cultivador de bytes, punts i herbes

16/12/2014