La gran festa de les lletres

Ja quasi havien arribat totes, només faltaven les últimes de sempre, la X, la Y grega i la Z.

–Vinga corre zeta que sempre ets l’última– i la zeta venia amb aquella patxorra que li és característica mentre somreia despreocupada sense afanyar-se gaire.

Dins la sala les lletres es distribuïen en rotllanes en animades converses, en un costat les majúscules parlant de les coses que parlen els grans, de política, de famosos i de futbol, i corrent per tot el menjador i fent el xivarri que fa la gent jove, les minúscules.

La lletra C li comentava a la B com de maques s’havien fet les seves filles. A la V baixa l’havien vist per la tele el passat onze de setembre a Barcelona, havia quedat preciosa i molt reivindicativa. I la B alta, renoi quina crescuda que havia fet aquest estiu!

Una mica més enllà de la sala, les fricatives discutien amb les bilabials sobre com eliminar barreres arquitectòniques al món de les lletres, ja que la Ç trencada, la S sorda i la H (que com tothom sap és muda), patien per portar una vida similar a les altres lletres.

Els cambrers començaren a servir el pica-pica. Croquetes amb accents, dièresis de pernil, gambetes amb punts i comes, i d’altres exquisideses de la casa. La M ho trobava tot exquisit i exclamava – mmmmmmm que bo – i la P li comentava a la Q si s’havia engreixat, doncs la veia més rodona que l’any passat.

A la taula de les vocals, la A sempre tan oberta, explicava acudits a les altres, la E i la O, que eren tan variables, doncs hi havia dies eren obertes i altres tancades, reien sorollosament, mentre que la I i la U que eren més tímides i tancades somreien i feien diftongs, i fins i tot sinalefes amb les seves companyes d’àpat.

Les sonores van anar a posar música, la N va sortir a ballar amb el seu promès el número 9. Quina bona parella feien; les altres lletres s’ho miraven embadalides i parlaven de l’enllaç que havien celebrat el passat 9N en que hi havia hagut tanta participació.

I la festa avançava, la R minúscula va proposar: – juguem a fer paraules– i corrien, i s’intercanviaven, i els sortien paraules boniques , i paraules esdrúixoles, i paraules d’amor senzilles i tendres i, fins i tot, paraulotes.

La Y comentava que enyorava el seu país i les seves cosines gregues, l’èpsilon, l’alfa, l’omega.. – tant de bo em toqui el creuer que l’Associació de Comerciants sorteja per les illes Gregues i així podré veure la família.-

Les grans ballaven i bevien animadament. La D, la F, i la K van muntar una conga a la que s’hi van afegir quasi totes les lletres i saltaven i arrambaven al so de la música. A l’altra banda de la sala hi havia les lletres que no estaven a la pista de ball que seguien a prop de la barra bevent, fruit d’això la “i” i la “j” portaven un punt a sobre. Però la que més malament anava era la S, que va enfilar el passadís del lavabo fent esses. I quan tothom ja marxava i els cambrers estaven a punt d’apagar els llums veieren allà en un racó adormida la lletra Z fent el seu inconfusible soroll: Zzzzzzzz

Quim Lloret
Aficionat a moltes coses, especialista en res

28/01/2015