Quan fa massa dies que no em penso, em trobo a faltar. Diumenge ennuvolat, és migdia, un ressol que fa anar i venir de treure i posar les ulleres fosques. Parlant i pensant en comú, a una platja de Masnou. Guacamole, patates braves i cervesa. Conversa i temes, tot va bé. I parlem d’ansietat i tot segueix anant bé. Però es manifesta literalment en algú, és real, està passant. En parlem i explota. I l’envaeix i penetra i fins i tot transgredeix alguna cosa seva molt pròpia. Es talla la respiració, es talla la comunicació. Mai hi ha prou lloc en un perquè hi pugui ser tota. Bessa, desborda. I paralitza. I no és estàtica, ni permanent, i ara entenc aquesta intensitat tan gran, precisament perquè és passatgera, és amb tanta intensitat. De l’ansietat es torna, l’ansietat és un estat no permanent.

No sempre repetim perquè ens agrada, repetim perquè és conegut, a vegades també és que no ho sabem fer d’una altra manera. Repetir ens té en moviment. En la repetició un es mou amb certa seguretat (tot i estar en llocs que no tenen per què ser agradables). En qualsevol cas, la repetició pot ser un intent de fer-ho diferent. Repeteixo per, un dia, poder fer-ho d’una altra manera. Després hi ha el que es diu Continua llegint →

Per Sant Jordi… una història d’amor (*)

Cavalca per la plana el cavaller.

Sense destí, galopa el cavaller enamorat, cercant dames captives i dracs per matar… Han esclatat les flors de la vall i el cavall s’excita tot flairant la primavera.

Cavaller sense dama, sense enemics, sense destí… La seva penyora és un ideal, la seva donzella serà el compendi de totes les virtuts, la suma de totes les gràcies, la bellesa més pura.

Soc el cavaller de l’amor i cavalco sense fre ni treva per trobar-lo!

Joventut, temps per somiar… Qui de jove no ha estat, si més no en somnis, un cavaller enamorat?

—o O o–—

Doctor, és veritat? No m’ho puc creure…  Continua llegint →

Ja som a la setmana de Sant Jordi, i de ben segur molts de vosaltres encara no heu decidit quin llibre regalareu o us comprareu. Pels més dubtosos hi ha dues solucions: o anar a veure la Marta del Faristol, o en Gamell de La Llopa, o seguir llegint aquest interessant article on us donaré unes útils recomanacions sobre el llibre a triar.

La primera recomanació és el nou llibre de Josep Maria Espinàs: A peu per les torretes. Aquesta obra és una bellíssima descripció del paisatge calellenc on l’autor es fa acompanyar d’en Josep Maria Juhé per caminar per aquest territori calellenc, fer unes fotos i després penjar-les al facebook. Val a dir que l’escriptor no va poder seguir el ritme frenètic caminant d’en Juhé i extenuat, es va quedar mirant les turistes en poca roba que es banyaven a les roques.

Pels que vulguin un llibre un pèl més pujat de to, els hi recomano: Les 50 ombres d’en Gras, on un atractiu mecànic de bicicletes  mostra a una jove triatleta com es canvia una roda de la bici.

I  del mateix autor Continua llegint →

Ni sóc economista, ni sé de macroeconomia, ni de política econòmica. Ni ganes, quina por! Després de veure les primeres pàgines de la tesi doctoral de l’Andreu Mas-Colell, el conseller, em fa por fins i tot mirar el termòmetre…

El que sí que tinc prou clar és que el PIB, l’IPC i el creixement econòmic van de la maneta. I que vagin de la maneta és força preocupant, ara per ara, tenint en compte que Ejppanya va millor que mai, segons en Raxoy…

Tenint en compte que l’IPC ha baixat per tercer trimestre consecutiu (el darrer, menys del que s’esperava, gràcies a l’augment de l’energia), i que els resultats del PIB no són gaire engrescadors, per no dir gens, no cal esperar cap mena de creixement econòmic natural, ni tan sols el que pugui venir o de la mà del turisme o de les exportacions.

Els factors que em porten a tant d’optimisme son pocs, senzills i visibles per a tothom que els vulgui veure:
Continua llegint →

He gaudit intensament la lectura d’un llibre extraordinari: Sàpiens, una breu història de la humanitat (Edicions 62) de l’israelià Yuval Noah Harari, professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en història del món.

Harari escriu amb un estil divulgatiu clar i directe, molt britànic (de fet, és doctor en Història per la Universitat Continua llegint →