Pel forat del pany

,

Reflexions de la jornada

Hi  ha certs llocs  i moments que son adients per reflexionar, per bé que cadascú té els seus preferits. Però, no vull parlar-vos de l ‘exercici voluntari i  conscient de la reflexió, si no d’aquells instants incontrolables, quan s’ ens en va l ‘olla i el cervell començar a pensar pel seu compte sense el nostre consentiment, quasi sempre sobre  matèries emmagatzemades en els  voravius de la ment  que potser conscientment no gosem  destapar i que res tenen a  veure amb el que en aquell moment estem escoltant, veient, fent, dient o pensant…des de les mes fútils bestieses fins els temes mes transcendents o angoixants.

Fem-ne una llista curta :

Esterrejat al sofà, mirant sense veure’ls  els anuncis de la tele o, encara pitjor, sentint sense escoltar-les les negres novetats del  noticiari …Mentre reflexiones si fer-te una truita o un ou ferrat per sopar.

Quan la dona t’explica que ha trobat a aquella amiga i li ha dit això i lo altre, i tu vas fent que sí  amb el cap…Tot i que t’ha enganxat totalment desconnectat i no cal dir que centrat en coses importants, com aquell gol d ‘en Messi de l’altre dia.

Quan et repeteixen per enèsima vegada que s’ ha d’endreçar el rebost o pintar aquella  humitat de la cuina, de cop i volta, notes que et torna a fer molt mal l’esquena…Reflex defensiu, en podríem dir.

Esmorzant i  llegint el diari. S’ et  fan borroses les lletres i penses en allò que sembla mentida que no s’ et hagi acudit abans,  per fer molts calés sense treballar…Afortunadament, havent esmorzat,  aquella idea genial ja s ’et ha esborrat.

Abans d’ adormir-te o quan et desperten els roncs de la parella (que mai admetrà que ronca) i ja no pots tornar agafar el son.

Mastegant… quan se t’encén la bombeta i et queda la mastegada a mig camí, fent una bola i passejant per la boca aquell trosset de bistec ( moment reflexiu molt comú en la mainada, per desesperació de mames i iaies)

Intentant empassar-te aquell llibre ensopit que has comprat perquè està de moda. Acabes endormiscat i somiant quelcom ben diferent  i molt mes interessant que  la trama del llibre…Una mena de revenja literària del subconscient.

Ara que ve el bon temps, cal fer constar aquells impagables moments de reflexió mediterrània,  tot prenent el solet. S’ ha d’anar en compte i fer-ho amb mesura, per no acabar com una gamba i amb les idees rescalfades.

Un cop immersos a la mediterrània, no ens podem oblidar de les migdiades…d’ on han sortit les pensades mes agosarades i les mes inversemblants reflexions.

Tanmateix, de  bon matí, amb el primer pipí o sota la dutxa…Situacions ideals per transcendir. Pots començar planificant el que faràs aquell dia i acabar (moment àlgid que sol arribar quan t’estàs rentant les dents) albirant el futur del  gènere humà sobre la terra.

Tanco la llista, deixant-me molts altres indrets i circumstàncies proclius a reflexions incontrolades, però  resulta que ara és moment per una  íntima confidència : Jo acostumo a patir aquest fenomen assegut a la tassa del vàter.

Si vas fluix, no cal explicar que la reflexió és ràpida. Per contra, si pateixes restrenyiment, reflexionaràs lenta i dolorosament. Però, vaja, aquests últims dies, la meva situació intestinal està equilibrada i això em permet un distesa reflexió.

Mes val així,  perquè tant bon punt m’ hi sento, començo a pensar i no paro de pensar en els polítics. Procuro fer-ho amb serenitat i ponderació, no fos que m’agafés una descomposició de budells. Però, malgrat la meva predisposició a la calma, a mida que vaig buidant-me de cos i d’esperit, sense voler-ho, em ronden pel cap qüestions inquietants :

Una  pregunta és si son els polítics mes llestos o mes tontos que la resta de mortals. Deuen ser mes llestos, podríem afirmar d ‘entrada veient les noticies de cada dia, perquè tots arrepleguen el que poden…O potser son mes tontos, ja que generalment els enxampen.

Un amic meu, cínic reconegut, assegura que hi ha tres classes de polítics : Els honestos,  que son molts pocs  o massa tímids, perquè no els coneix ningú. Els que roben  i s’ en surten, o sigui els espavilats i els que no poden o no saben robar, que serien els mes curtets de gambals.

A qui representen? Resposta de manual, a tots nosaltres que els hem  escollit. Però bàsicament es deuen a les seves organitzacions (els Partits) que els incorporen a les llistes i els fan pujar esgraons segons la seva capacitat d’adaptació  i la seva habilitat verbal per repetir, fent veure que s’ ho creuen, les consignes que emanen de les cúpules.

Son treballadors d’empresa i actuen seguint les directrius que les seves empreses els hi dicten, sense mirar ni gaire ni gens si parlen amb veritat o actuen amb ètica… A veure, què faríem molts de nosaltres (posem-nos com exemple tu o jo) si ens hi anés la feina o, en aquest cas, l’escó o el càrrec?. Doncs seriem obedients, disciplinats i submisos, tot esperant anar medrant i,  quan toqués, pararíem la mà…Anar contra corrent seria una heroïcitat,  i no es coneixen gaires herois en la política actual.

La meva reflexió es va aprofundint a mida que noto que l’intestí està acabant la feina… Quina utilitat té doncs la classe política pel nostre benestar ?  No son mes aviat una càrrega i una despesa que ens podríem molt bé estalviar? Però,  si no en podem prescindir, no hauríem d’ enviar tots aquests polítics (afegim-hi el  “presumptament”, per si de cas) corruptes a l’atur i escollir gent nova, honesta i no contaminada per impulsar, controlar i administrar la funció pública, reconduint-la cap el bé general? …Assegut al vàter, podria tenir un doble sentit, però ho deixo anar, segur que se m’entén :  El cos em demana fer net!

Ara sí que ja he acabat! Em sento molt mes lleuger, però encara no em puc aixecar  perquè quan arribo a aquest punt crític, el meu subconscient es planta i m’ obliga a plantejar la pregunta clau. Si algú de nosaltres (tornem-nos posar tu o jo com exemple) ens dediquéssim professionalment a la política, quan tardaríem a caure en les mateixes temptacions ? Només seria qüestió de temps i del preu…Com diria el meu amic cínic, tots en tenim un de preu.

I, si el sistema fa aigües, cal anar a votar ? Tiro de la cadena, m’ensabono les mans (higiene, sobre tot) i en aquest instant sempre em torna la bonhomia i, com per art de màgia, faig mes que una reflexió, un acte de fe, convençut de que encara deu haver-hi gent incontaminada, valenta i sincera que té ganes de representar-nos amb  dedicació i honestedat…I és per tota aquesta gent (que, tot i que no ens ho sembli, son  majoria) que no podem quedar-nos a casa per molta mandra que ens faci.

O sigui que, demà tots a votar…Això sí, fixeu-vos – hi molt i trieu bé !

APUNTS A L’AGENDA

*Si admetem que tota obra humana és imperfecta i per tant perfectible, podem concloure que la democràcia també.

*Però, s’ ha d’anar en compte amb els experiments, perquè en aquesta matèria els conillets d’ indies som nosaltres.

* Si repassem la nostra historia recent, i també la de molts dels que conformem l’actual mapa d’ Europa, comprovarem que s’han patit experiències tràgiques…Que no s’han d’oblidar ni repetir.

*Malgrat haver-nos escaldat en un passat no massa llunyà, encara ens podríem tornar deixar engalipar per  falsos profetes que ens canten velles cançonetes…Això sí, amb música moderna.

*Avançar o bé recular en les llibertats, és un petit pas… Costa ben poc fer un petit pas, però hem de mirar cap on el fem!

*Hi ha un perill recurrent que torna periòdicament, com la grip a l’ hivern, i que ens pot agafar sense defenses : El populisme.

*Definició simple de polític populista : Aquell que promet allò que la gent vol sentir, sabent que no podrà, no sabrà o no voldrà complir-ho…En coneixeu algun?

*Avui en dia, tant si mirem a l ‘esquerra com a la dreta, constatarem que  aquest virus està fort i és molt agressiu… Estem vacunats?

*La frase del mes. He repassat frases i dites sobre la política i els polítics i la veritat és que, al llarg de l’ historia, mai han estat massa ben considerats…Perquè serà?

Vet aquí una mostra : “ La política és l’art de servir-se de la gent, fent- lis creure que s’ els serveix “ (Louis Dumur, 1860-1933)

Fausto

23-05-2015