Avui he rebut un correu electrònic que em commina a retirar un article publicat aquí, a rebat.cat. La lectura del correu, feta entre la sorpresa, l’estupefacció i certa incredulitat, no m’ha deixat gens indiferent. Tinc un gran respecte a les lleis i les normes que volen protegir els drets i la imatge de les persones però, en aquest cas, em permeto fer-vos un seguit de reflexions.

La persona que signa el correu sota el nom d’una marca (enlloc, ni a la web, es dóna cap dada sobre una raó social, NIF o similar) que té entre els seus objectius el “dret a l’oblit i borrar informació i dades d’internet”, ho fa en representació d’una persona física “degut a una informació pública en la vostra pàgina web, que està causant un perjudici al meu representat, en la seva vida personal i sobretot professional“. Afegeix que l’article està obsolet (2014) i que parla d’un assumpte ja aclarit. I, finalment, demana el “dret de cancel·lació i oposició” del corresponent enllaç.

Fins aquí jo no tindria cap problema en accedir a aquesta petició si no fos per dues qüestions prou importants. La Continua llegint →

Conte d’una nit d’estiu

Hi havia una vegada… Una magnífica coca de fruita i pinyons, un petard d’aquells forts i ensordidors i una exclusiva ampolla de cava brut, que estaven junts, tot esperant la millor nit de la seva vida… i de la seva mort.

El capvespre discorria plàcid i lent, desgranant dolçament els instants que portarien fins la nit més màgica i més curta de l’any.

Estaria bé conèixer els nostres protagonistes :

Tota cofoia estava l’ampolla de cava, al bell mig de la taula parada a la terrasseta. Dins d’un cubell platejat, envoltada de glaçons i embolcallada amb un fi tovalló, se sentia la reina de la festa.

La coca, acabada d’arribar de la pastisseria, encara calenta, reposava al pedrís de la cuina, frisant per presidir, o això pretenia ella, aquella taula tan ben parada. De fet, l’olor era encisadora i la seva presència temptadora. Tant, que la mestressa, abans de treure-la a fora, ja li havia pessigat un Continua llegint →