Entrades de Alfons Laliga

Dels rials i altres elucubracions

M’inspira molt llegir cosetes dels altres. En Joan Ferrer parlava de torrents, rials i camins al voltant de Calella amb sorpreses.

Jo cada dia tinc una aventura quan em disposo a pujar a casa meva, tant si ho faig en cotxe com a peu. Viure als afores té alguns avantatges i molts desavantatges. Però en el fons és un descobriment continu.

Veig rials com el meu al voltant que estan nets i cuidats. El meu, el Rial de Valldebanador, és com una autopista rural d’un país del tercer món.

Comencem pel principi.

Al final de l’aparcament d’en Planas a l’esquerra comença allò que podem dir l’únic parc d’atraccions natural de Calella. Sot darrere sot, pedra darrere pedra, descobrint indrets per molts calellencs desconeguts. Més endavant i després d’un tros, més o menys transitable, comença realment l’aventura.
Continua llegint

Anuncis

Cat

I

Hi havia una vegada un país meravellós admirat per tot el món per la seva cultura, la seva gent i la seva riquesa. Aquell país, no gaire gran, estava en una península que formava part d’altres països del món.

Com que era una nació molt important la gent del voltant estava molt gelosa del seu bon fer i un dia van decidir rodejar-la: primer de gent vestida blau, després de gent vestida de verd i més tard de gent vestida de marró i altres colors. Aquesta gent venia en camions i tancs i avions i helicòpters i, més endavant, per mar amb molts vaixells i submarins al llarg de la costa.

Era tanta la pressió per totes bandes que la nació s’anava oprimint i oprimint, fins que un bon dia de tanta pressió va petar i tot el que hi havia (gent, cases, vehicles, conreus, muntanyes… vaja, tot) va enlairar-se i es va escampar pel firmament.  Continua llegint