L’espècie humana per naturalesa sempre cerca la manera mes còmoda de sobreviure, ja en la seva evolució, les races, segons els climes i les condicions de les zones, s’han adaptat als diferents sistemes de civilització.

En la història, aquestes civilitzacions, que han seguit diferents evolucions, han seguit un mateix patró, cercar la comoditat com a guia de benestar. En el paleolític els caps tribals com a caps adquirien uns drets que amb el temps no es van perdre, d’aquí als exèrcits amb les seves jerarquies, i a l’edat mitjana. L’evolució d’aquest drets van donar pas a els títols nobiliaris, diferents càrrecs socials, bruixots en algunes tribus, etc.

Sense voler justificar el lloc d’aquets càrrecs dins de cadascuna de les seves societats ni si són o no dignes o meritoris, sí que en la història hi ha hagut situacions que no ho han estat, com són les guerres o les dictadures polítiques i religioses. La funció de la societat ha estat regular la situació d’unes majories perjudicades per aquests fets, lluitant Continua llegint →

Pels que vàrem tenir una infantesa o adolescència post-franquista, sóc del 60 i escaig, el record que en podem tenir d’aquells temps és un record generalitzat de senzillesa, pocs luxes i estalvi a casa. La incertesa política del moment s’afegia al costum de passar “amb lo just”, de guardar la roba de mudar pels diumenges o festius, i d’estalviar anys per estrenar la tele en color o renovar la rentadora. Els canals de la tele eren la “primera” i l’UHF (“uhachefe”) tots dos en castellà i a les 12 s’acabaven amb l’himne espanyol i la foto del monarca, mentre l’endemà tothom parlava en el pati del col·legi de la mateixa sèrie “Hombre rico, hombre pobre”, “Los hombres de Harrelsson”, “Starky i Huch”, etc., la que tocava aquell dia. La tendència en el vestir en la adolescència era la Hippi , per poder portar pedaços a la roba i per aprofitar la roba dels mes grans sense vergonya, però, de fet, no tenia cap importància. Pel que fa a la música estrangera passàvem dels Beatles i Rollings en la lluita pel rock mes clàssic als Queen , Led Zeppelin, Status Quo o AC/DC mentre Bee Gees Continua llegint →

En els últims comentaris o opinions d’aquest bloc se’ns ha fet veure que diferents projectes i opinions sobre situacions i apostes de futur per Calella han generat certa controvèrsia, i que les justificacions a les actuacions han estat perquè certes associacions o col·lectius concrets així ho han fet saber.

Tots podem pensar que en certa manera és lògic pensar que té més força un col·lectiu que una proposta personal, però també és cert que no sempre és fàcil o possible crear associacions per cada planteig que vols exposar.

Està molt bé sembrar un camp de futur amb inversions, que segurament, no tant sols omplirà una necessitat del poble sinó que també ajudarà a empentar el turisme i l’economia local, perquè certes associacions ho han reclamat des de fa temps. La veritat és que aquesta mancança en inversions els últims anys  Continua llegint →