Si em permeteu, us voldria explicar què fa en un país “normal” que un científic sigui considerat de prestigi. No, em sap greu, no són les seves fílies polítiques, ni les seves relacions socials o familiars, ho fa el seu currículum.

El seu currículum es basa fonamentalment en la qualitat de les seves publicacions. Per obtenir bones publicacions un científic òbviament ha de fer bona ciència amb recursos, col·laborant amb els millors i competint contra els millors a nivell mundial. Quan això s’aconsegueix, aleshores es pot intentar publicar els resultats en la millor revista possible.

Com es fa això? Bàsicament amb tres criteris.

1.TRANSPARÈNCIA: Un article científic ha de contenir tota la informació necessària de manera que qualsevol altre equip científic preparat pugui repetir els experiments i replicar els resultats.

Continua llegint →

La policia Calellenca es dedica ara a perseguir el pitjor dels delinqüents que afecta la costa, els ciclistes, ho constato, 90 Euros bescanviables per una hora d’educació viària gratuïta, per circular 15 metres en bicicleta, un dijous a les 11 del matí pel Passeig de les Roques. Ho contrasto, ho llegeixo al Punt i a La Vanguardia. Tasca política completada. Ara bé, comunicar de manera activa i passiva a la ciutadania que la principal preocupació de la policia local són els ciclistes, és una frivolitat. Els polítics ja fa temps haurien de saber que la frivolitat ja no és a la carta, és un luxe inabastable. D’aquesta actitud però en culpo des de l’alcaldessa passant per tots els responsables fins als membres de la policia, que com en el conte, no s’atreveixen a dir-li al rei que va despullat.

Lamentablement però,el problema, al meu entendre, és molt més greu, si hem de Continua llegint →