Malgrat moltes empreses, entitats i organitzacions encara funcionen sota la pressió d’una jerarquia vertical, darrerament apareixen als mitjans exemples d’estructures de direcció horitzontals que s’estan convertint en models innovadors. La seva flexibilitat i capacitat d’adaptació a una realitat canviant recau en el treball en equip i la comunicació transversal entre tots els seus individus. Sembla que cada vegada hi ha més gent convençuda de que per motivar un equip de treball cal el reconeixement de la feina ben feta. Suposo que aquesta va ser la idea de l’actual govern local Continua llegint →

Els tòpics que es repeteixen massa sovint, acaben molestant. I encara molesten més si no són certs. Per desmuntar-los, no n’hi ha prou amb intuïció i bona fe; calen uns arguments sòlids per desacreditar-los, o millor encara, un fonament científic…

Fa temps que justifico la meva manca de memòria en favor d’una certa habilitat online:

–  “No saps on està tal lloc o tal altre?!” – em retreu el tertulià Continua llegint →

Les no tan noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, altrament conegudes com a TICs, han provocat certs canvis en la indústria cultural. Mentre que per alguns aquest canvis són una crisi, per altres són noves oportunitats. La primera “crisi” es va originar en la indústria de la música. Les grans companyies discogràfiques, els discs compactes i fins i tot els àlbums tendeixen a desaparèixer. El periodisme està intentant adaptar-se a a marxes forçades a un nou context en què l’accés a la informació és pràcticament en temps real, mentre el cinema pateix per omplir les sales de projecció i per seguir venent el seu Continua llegint →

Les coses canvien. Darrerament a més velocitat del que ho han fet mai. Si teniu al voltant estudiants, especialment dels més jovenets, potser heu sentit a parlar de les PDIs (llegiu pedeiïs).

Fan servir la paraula com si res, però suposen un canvi important en el funcionament Continua llegint →