Vivim en un món on tot succeeix molt ràpid. Almenys al nostre país, en un context occidentalitzat. Tot i les diferències que hi ha en funció de la concreció geogràfica que agafem com a exemple, vivim rodejats d’immediatesa, individualisme, valoracions estrictament econòmiques, i m’atreviria a dir, superficialitat, precipitació.
En general, i així ho veig jo, ens costa donar importància a les coses que ens donen un valor afegit. Potser perquè ens quedem en allò que ens és més fàcil o pràctic, o perquè ens manca temps. Si em permeteu, per entendre’ns, les ciències pures, naturals o aplicades molt més ben vistes que les ciències socials o humanes. I tinc la sensació que, amb la crisi, el risc de pensar que podem prescindir cada vegada més del que ens aporta aquest valor afegit que ens donen aquestes disciplines és major.
Podria referir-me a moltes coses concretes, per il·lustrar o reivindicar la necessitat de no menysprear Continua llegint