Entrades de Josep Basart

… I si no som independents, què?

Tot i que no m’agrada fer política ficció, per un moment, m’agradaria reflexionar sobre què passarà si no assolim la independència de Catalunya. No parlaré de tot, només de quatre qüestions.

Questió 1: la llengua.

No crec que m’equivoqui gaire en afirmar que el govern espanyol, sigui del PP o del PSOE, tardarà més o menys temps, però anirà atacant la immersió lingüística fins a fer-la fracassar. No ho farà amb lleis polítiques, si no per mitjà de sentències dels tribunals i el TC. Seran les associacions filo espanyolistes i d’ultra dreta, tipus Manos Límpias, o de ciutadans vinculats amb els extremistes dretans, els encarregats d’atacar per via judicial l’ensenyament del català a les escoles. I amb un país vençut per no assolir la independència, aquest tema serà prioritari, ja que caldrà afeblir  tant com sigui possible un dels principals símbols d’identitat, la llengua.

Qüestió 2: Continua llegint

Anuncis

Caminant…

Des de fa temps, cada matí surto a caminar per allò que és sa, que va bé per perdre uns quilets, que va bé per regenerar les neurones…, i no sé quantes coses bones més! El que sí que és cert, és que caminar a primeres hores del dia suposa un petit plaer personal, en el sentit de veure sortir el sol –hi ha dies espectaculars-, contemplar el mar en calma, els pescadors intentant capturar una mica de peix…, però el que em resulta particularment interessant –i podria ser raó per fer-ne un estudi-, són les persones que, com un servidor, també es prenen aquestes primeres hores del dia per fer salut. La veritat és que hi ha de tot.

Hi ha els que són esportistes de veritat, aficionats o professionals, no ho sé exactament. Et passen pel costat a tota velocitat, marcant un ritme altíssim i que et deixen “xafat” perquè entens que en comparació a ells, no arribes enlloc. Aquests és millor deixar-los estar i no intentar seguir-los mai. Podria acabar a l’hospital amb un dèficit important d’oxigen als pulmons! També hi ha els que corren, però que ja es veu Continua llegint

És la democràcia, senyors!

Parlant del tema de la futura independència de Catalunya –que espero que esdevingui abans que no pas més tard-, estic escoltant moltes amenaces de l’estil, “Catalunya quedarà fora de UE”, “la independència serà la ruïna dels catalans”, “les empreses marxaran”, “els catalans es quedaran sense euro com a moneda”, “tot plegat és la dèria d’en Mas”, “Catalunya sempre ha format part d’Espanya”, etc… La veritat és que tots els discursos que es fan des de Madrid, sobretot dels espanyols del PP, del PSOE, de UPyD i de Intereconomia, de 13 TV i dels diaris de la caverna…, tenen un denominador comú: negar la democràcia.

Ho baso en el sentit que per democràcia interpreto un sistema d’organització social, econòmica i política que es fonamenta en el dret d’una comunitat de persones a decidir com es realitza la seva pròpia vida social, econòmica i política. La democràcia és un sistema vital on la darrera paraula, la darrera VOLUNTAT, no pertany a les lleis ni als tribunals, sinó a les persones que formen part del sistema i de la comunitat. Cap llei, ni que sigui la Continua llegint

No és moral actuar contra la Constitució

El representant de la Conferència Episcopal Espanyola, monsenyor Martínez Camino, va fer aquesta afirmació en un programa de televisió no fa gaire setmanes. És escandalós!!

Per què? Perquè la moral entesa com a cosa “Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa” (Diccionari català), és una part de les persones que respon a principis emanats de la consciència del què es considera bo o del què es considera dolent. I en aquest sentit, no hi ha una idea de “bo” o “dolent” única. Els filòsofs han intentat definir els conceptes de bo/dolent des de l’antiguitat. Les religions ho han fet i ho fan, partint de principis transcendentals. Els legisladors ho han fet i ho fan, a partir de les legislacions positives (lleis, constitucions, etc…). No hi ha, per tant, una idea dogmàtica, única i universal del què és el Bé i què és el Mal. Del què és moral i del què és immoral (és immoral la poligàmia pels musulmans? És dolent creure en una vida més enllà d’aquesta? És Continua llegint

Primavera catalana

Des de fa més d’un any, hom ha pogut observar com en uns quants països del nord d’Àfrica s’han produït canvis estructurals en els diferents governs. Líders històrics com Gaddafi o Mubarak, han desaparegut del mapa polític. Les societats civils de països com Líbia, Tunísia, Egipte…, han liderat de manera contundent i sense marxa enrere, canvis en les estructures de poder. No em toca en aquest escrit reflexionar sobre si el canvi acabarà per ser més o menys positiu, però si que voldria posar l’èmfasi en el fet que ha estat el poble, la societat civil, qui ha liderat els canvis. I els polítics els han seguit o els han combatut, en cada cas. De tot aquest moviment se n’ha dit “primavera àrab”.

A Catalunya, a casa nostra, des de fa temps la societat civil es mou. Sigui per mitjà d’institucions com Omnium Cultural, sigui a través del moviment dels indignats o sigui per mitjà de manifestacions reivindicatives com la del 11 de setembre del 2012, o la gran demostració reivindicativa de l’11 de setembre d’enguany amb la cadena de la Via Catalana…, Continua llegint

Les parles de la península Ibèrica

Fent servir els mateixos criteris “científics” que els prohoms (i prodones) del PP utilitzen, a banda dels “seus” experts lingüistes, puc afirmar, sense cap mena de dubte i amb criteris de màxima objectivitat, que a molts territoris de l’estat espanyol no es parla castellà.

M’explico. A la zona de l’oest, s’hi parla l’extremeny, que beu de les arrels prehistòriques més profundes, ja que al segle –VI, ja es parlava un llenguatge d’arrel ibèrica que, posteriorment, es va veure enriquit amb llengües centre europees i amb algunes aportacions del portuguès –que com tothom sap, no prové exactament d’una llengua llatina, sinó que és una barreja de l’atlàntic i el basc. A la zona sud de l’estat, es parla l’andalús, que beu de les mateixes fonts que l’extremeny, però amb les importantíssimes aportacions de l’àrab que durant 8 segles va ser llengua predominant a la zona sud de la península ibèrica. Cap a l’est, hi podem trobar els territoris que parlen en murcià, que tenen molt a veure amb les Continua llegint

Calella is diferent ?!

Fa unes setmanes, en un programa de ràdio d’una emissora local d’una ciutat del Maresme, on vaig anar per una entrevista professional, al final de la mateixa, la presentadora em va dir, “què feu a Calella, que sempre hi ha coses?” en relació a les diferents activitats que es fan al llarg de l’any. La resposta que li vaig donar va ser que és una ciutat molt activa, amb persones amb iniciatives i que amb el turisme resulta normal programar activitats…, en fi, una resposta per sortir del pas!

Però arribat a casa, no vaig poder estar-me de preguntar-me a mi mateix si la nostra estimada vila és realment diferents o no en relació a la resta de poblacions veïnes. La veritat és que no conec suficientment bé què fan els nostres veïns, tot i que em consta que tant a Pineda com a Santa Susanna, es fan moltes coses i que Malgrat no es queda gaire enrere. Però sembla que Calella té la imatge d’oferir una programació molt extensa. I, certament, és així. No hi ha setmana que no hi hagi alguna activitat o altra. O són les entitats culturals, Continua llegint