Entrades de Josep Basart

Qui governa?

Ara no fa gaires dies, a la classe d’un dels meus fills, un nen va dir que no entenia el català i va demanar que se li parlés en castellà, que era la llengua que coneixia i, que segons li havia dit el seu pare, si ho demanava, tota la classe parlaria en castellà i els professors i professores també li parlarien en castellà. Dit i fet. El nen va demanar-ho i tots els professors i alumnes a partir d’aquell moment només fan les classe en castellà. I com que amb el català això no es pot demanar, doncs tothom ha hagut d’acceptar-ho.

Què us sembla aquest fet? Sembla absurd no?, doncs podria no ser-ho si la sentencia d’un jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, ho acaba dictant. Us podeu imaginar quina situació de més alta injustícia suposa aquest fet? Us faig algunes consideracions:

  1. La voluntat d’un jutge preval sobre la voluntat Continua llegint
Anuncis

Corrupteles i altres coses…

Aquestes darreres setmanes estem vivint un apassionant moment polític…, la visualització de la corrupció de persones vinculades a la gestió dels afers públics. I el pitjor és que a mi no em sorprèn res de tot el què passa. Francament, resulta molt fàcil “caure en la temptació” d’aprofitar-se d’alguna posició de poder, influència, amiguisme…, o de situacions similars.

És indignant tot el què està passant. I ho comenta una persona que ha estat durant vuit anys alcalde de la seva ciutat i sap quin mal pot arribar a fer tot plegat.

Però també vull manifestar una cosa: hi ha molts homes i dones que estan en ajuntaments, consells comarcals i diputacions que són persones honestes, que sovint viuen les 24 hores del dia la seva activitat com un servei als seus veïns o als ciutadans que Continua llegint

Valorant l’entesa…

A vegades quant dues parts s’entenen, tendim a fixar-nos en els detalls superflus, més que en els elements essencials de l’entesa. Ens quedem en les imatges –que si l’encaixada de mans, que si les mirades d’un quant parla l’altre, que si porten una determinada corbata o el color de “traje”…-, i ens perdem o deixem de banda el què és important.

En l’actual acord de governabilitat entre CiU i ERC, sembla que ha passat això. S’ha parlat més de si Oriol Junqueres feia un discurs sense guió escrit o que si Artur Mas no va resultar èpic en la seva primera intervenció en el debat d’investidura…, que no pas en els missatges que els dos líders polítics van transmetre. I això és símptoma dels temps en que vivim. Estem pendents del què és superficial i tendim a ignorar el què és important.

Continua llegint

Reflexions sobre democràcia

I tot plegat sembla que no passi res. Però sí què passa, i tant! Començo des del principi. Ara fa uns dos mil i pico d’anys –per no voler ser massa pretensiós amb les dades-, a l’antiga ciutat d’Atenes es varen posar els fonaments de la democràcia. No cal que digui que el concepte de “demos cratos”, quedava restringit als homes – ciutadans lliures. Ni dones, ni esclaus. Però eren els fonaments. I aquests es fonamentaven en que el govern era del poble, la sobirania residia en els ciutadans. I d’aquesta manera, va iniciar-se un llarg camí que ens ha permès arribar fins els nostres dies. El tema del govern del poble ha evolucionat i ara es diu que la “sobirania recau en el poble”, sense definir gaire el concepte de poble, o bé que recau sobre la nació, concepte que pot tenir algunes interpretacions i vincular-se al concepte d’estat, de poble, de territori o, fins i tot, al de nació amb singularitats pròpies. Continua llegint