Sempre s’ha dit que les coses es comencen pel principi i Patrimoni calellenc, és el primer que em ve en ment per començar. S’entén la paraula patrimoni com un conjunt d’objectes o béns que es posseeix. S’utilitza en diversos àmbits, des de la biologia, economia, arquitectura, cultura, etc… però en aquest cas en particular voldria fer-ho des de la vessant humana.

Vull parlar-vos  de l’Isidro González i la Isabel Toledo, calellencs que s’esforcen setmana rere setmana a transmetre els seus coneixements i valors, pilars bàsics de l’art que comparteixen com a parella i com a artistes marcials des de fa un bon grapat d’anys.

Com a calellenc enamorat de la nostra ciutat, és una sort reconèixer que som uns afortunats en viure on vivim, geogràficament i metereològicament parlant, tots hi estarem d’acord, que som uns autèntics privilegiats. Tanmateix, posseïm racons d’una magnífica bellesa que no cal que anomeni Continua llegint →

Ja fa uns dies de la famosa imatge del llançament del plàtan al camp del Vila-real. Aplaudeixo la reacció irònica del jugador Alves, que acostumat a passejar-se per diferents camps de la península escoltant la mateixa cançó, va decidir  fer el cèlebre gest de menjar-se aquest fruit tan nutricional, com a resposta a, com tots sabem, insults d’índole racista i xenòfoba.

Tot plegat, aquest simple gest hagués quedat en un no res sino hagués estat per la reacció en cadena que s’ha generat provocada per la publicació en una xarxa social de la fotografía i missatge amb contingut del seu company d’equip Neymar, #totssomunsmacacos.

Com amant del màrqueting suposo que la ASPROCAN (Asociación de  Organizaciones de Productores de Plátano de Canarias) ja estarà fent els contactes corresponents per materialitzar un anunci televisiu promocional del seu producte amb les cares dels srs. Alves y Neymar.  Continua llegint →

Avui, ja em perdonareu, tinc ganes de fer treballar la imaginació una mica. Potser perquè m’he deixat influenciar per l’emissió d’una pel·lícula de ciència ficció molt coneguda, potser perquè el meu cos m’ho demana o bé perquè avui fa sol. De fet, no sé per què, encara.

Tornant a la pel·lícula, magistralment el director ens ofereix una particular visió de l’eterna lluita entre el bé i el mal, així com una visió singular, quasi mística diria jo, de quelcom que ens envolta i domina tot l’univers. La força (The Force).

Com tot en la vida, es veu que hi ha un paio que domina la part dolenta de la mateixa, el costat obscur. Amb la veu rovellada, vestit de negre i amb un gran casc, manté l’ordre per tot l’Imperi,  excepte per a uns rebels, entossudits a recuperar les llibertats  i la República; curiós no trobeu? Pobrets rebels, tot i la il·lusió que hi posen, reben mastegots de per tot arreu, ja em disculpareu, però l’Imperi està molt ben organitzat; a més, la Força (la mateixa que us he dit abans que ho envolta tot) Continua llegint →

Novament, com cada any, ens arriba el fred i ens agafa a tots d’una manera inesperada. Això em fa recordar una d’aquelles dites populars que un aprèn a casa de petit:

-“Aquests temps és un niu de costipats”.

Tot s’ha de dir que la ment creadora d’aquesta dita va arribar a uns límits de creació sublims… us ho imagineu? Un niu ple de  “costipats” obrint la boca frenèticament esperant rebre la seva dosi alimentària (ja sigui en forma de pluja, fred o vent) aixoplugats dins d’un niu, fent-se grans dia rere dia; excel·lent metàfora; veritablement ni les ments més creadores de Pixar o Disney podrien arribar a aquests nivell de creació; bé, potser un Dalí “inspirat” s’hi hagués acostat.

Tot plegat em porta a reflexionar sobre la tardor que en forma de castanyes, moniatos o “niu de costipats” ens està donant la benvinguda. Personalment, menjar-se les castanyes amb una mica de fred té la seva gràcia, què voleu que us digui?, ja que últimament ens Continua llegint →

No fa massa dies he vist per televisió una ‘aquelles notícies que van directes al subconscient i que tenen tota la pinta que són notícies orquestrades per la gran industria cervesera industrial. La notícia no deia res més que la cervesa, amb moderació, és bona pel cor.

Suposo que aquests estudis, s’han de matisar i parteixen d’un estudi sobre un consum moderat de gent que gaudeix de bona salut i suposo que, aclarint que el que aporta beneficis al nostre organisme són les 4 matèries primeres amb les que s’elabora la cervesa: l’aigua, el llúpol, els cereals maltejats i el llevat. Tot això em porta a pensar que com a calellenc sóc un privilegiat de poder gaudir d’una festa de la qual s’espera es consumeixin més de 40.000 litres d’aquest líquid tant preuat, universal i beneficiós. Aquesta festa, l’Oktoberfest, és la festa major de Munich (Baviera) tot i que oficialment es diu que són unes festes que popularment celebraren el casament de la Princesa Teresa amb Lluís I de Baviera, i que el rei Maximilià I Continua llegint →