Entrades de Josep Busquets

Quan un poble es mou

Hi ha moltes coses difícils de veure en primera persona dins el curt temps de vida de que disposem de forma habitual. Fins i tot, aquells afortunats pel destí de poder lluir molts anys a les seves esquenes blincades pel pas del temps hi tenen poques possibilitats.

La història ens parla de grans personatges que han aconseguit unir a la seva sort i els seus anhels (no sempre nobles) una munió de gent considerable. Són aquelles vides que han esclatat en el moment oportú i que han tingut el do de saber connectar amb una necessitat, ràbia o frustració ciutadana i que li han sabut donar una resposta que en aquell entorn determinat ha semblat la més raonable o assenyada, o bé la més contundent i radical. De forma habitual no existeixen termes mitjos dins els grans moments de canvi, entre d’altres coses perquè el canvi ordenat i pautat no existeix, és una fàbula que moltes vegades ha tingut el poble entretingut un bon grapats d’anys esperant que la collita de l’any vinent fos més profitosa.

Mobilitzar un Continua llegint

Anuncis

Rèquiem per Boa Sr

Fa poc més de tres anys va morir la senyora Boa Sr als seus vuitanta i tants. Qui va tractar amb ella diu que era una persona tranquil·la, d’una profunda intel·ligència, possiblement mil·lenària. Vivia on sempre havien viscut els seus i havia realitzat al llarg de la seva vida el mateix que les seves generacions precedents havien fet.jbusq

Era aquella típica àvia que explica contes als seus néts, cançons de bressola i històries per entretenir-los, però no ho podia pas fer en la seva llengua

Doncs, qui renoi era la senyora Boa Sr? materna sinó en una altra. Tampoc és notícia això avui en dia, hi ha moltes iaies que veuen com els seus néts són catalanoparlants Continua llegint

Roger Subirana a Calella

Sense cap mena de dubte això seria un gran titular en un món normal i que no estés capgirat del tot com l’actual. Roger Subirana a Calella.

Fem unes quantes passes enrere per posar context al titular. L’any 1998 vaig crear un pàgina web que va arribar a ser punt de referència a nivell mundial i llatí (el web era en castellà) i estava dedicat íntegrament al so en alta fidelitat de referència o, utilitzant el terme més comú en anglès, High End. Per explicar què és això i en poques paraules, podríem definir-ho com la Fòrmula 1 dels equips de música domèstics. Anys després vaig crear la primera publicació en format PDF dedicada al mateix tema però amb una visió més global del fet musical. Vaig entrevistar entre d’altres a un locutor de ràdio especialitzada, un lutier, un neuròleg especialitzat en psicoacústica, un enginyer de so, un dissenyador de l’IQS de renom internacional que havia elaborat un previ de fono, un constructor de caixes acústiques de màxima qualitat i a un compositor, de nom… Roger Subirana. Continua llegint

Vinyes verdes vora el mar

Aquestes son les poètiques paraules que el gran Josep Maria de Sagarra va dedicar als camps costaners i que ara a la primavera reprenen tota la seva força i actualitat. Avui vull parlar de vinyes verdes de Calella, també ho podria fer d’altres pobles però, què carai, vull parlar de Calella, de polítics, de presidents visionaris i d’atur.

Sóc fill de pagesos i durant un temps em vaig dedicar al no-negoci del camp. Estem parlant de fa molts anys, quan a Calella hi havia hectàrees i hectàrees dedicades a la maduixa, que tenia una qualitat per sobre del comú. Els camps bullien de feina, de treball, d’olor dolça i sou digne. Els maduixaires compraven maquinària agrícola, furgonetes, planter, edificaven barraques, feien hivernacles, construïen pous i dibuixaven a l’horitzó una certa riquesa dins el sector.

Però jo vaig començar tard, vaig començar quan el sector marcava de feiaanys un declivi important. És Continua llegint

200€ de multa o… solidaritat

L’any passat va ser un any molt mogut. I jo no vaig estar pas quiet. Dins de la campanya de protesta pels peatges que fan que cada dia la major part dels catalans siguem una mica més pobres i ex-polítics, senyors de La Capsa i Aberris més rics, vaig anar d’excursió a Barcelona. Exactament al vell mig de l’Avinguda Diagonal 621. Per qui no estigui al corrent, si fa no fa això cau davant unes  torres negres que omplen de foscor Catalunya. A dins hi ha un bon grapat de treballadors que s’esforcen cada dia perquè un petit grapadet visqui millor, molt millor. He de dir que no sóc pas comunista, ni tan sols socialista però tampoc badoc, beneit, ximplet, babau, capsigrany, talòs…  Crec en l’empresa i els empresaris; altre cosa són els directius, consellers i altres bestioles ben pagades d’empreses monopolístiques, nepòtiques,  despòtiques amb la gent, escanyapobres i a més  autistes socials. Ells volen ser rics Continua llegint

Corrupte presumptament

Quan neix un èxit no hi ha cap problema a identificar-lo. De forma habitual té quatre o cinc pares i no menys de tres mares… Les coses més normals estan organitzades d’una manera encara més senzilla, amb una mare i un pare (la mare és garantida i el pare la major part de vegades). Però què passa amb el fracàs, quan aquest és total i profund?  Els llimoners no donen pomes sinó llimones, simple veritat. Per què tants escarafalls pel producte final de la societat que són els nostres fruits (uns d’ells) els polítics. Per què tants i tants són presumptament corruptes? Perquè poden.

Aquesta és la reflexió malenconiosa i desdibuixada que molts acabem fent davant de la persistència dels fets en el temps i a totes les cases (presumptament). Però hi ha remei. És medecina lenta però segura i val la pena fer l’esforç tots plegats per dur-la a terme. Per increïble que pugui semblar és més fàcil canviar Continua llegint

Mercat de perfils

De naturalesa tranquil·la,  corren més ràpidament les idees que les meves cames. Tinc que reconèixer per això que les millors m’han vingut caminant i les no tan bones davant d’una taula, així que perdoneu per endavant el resultat final. Avui vull parlar d’un perill greu per mi, però inexistent per molta gent; parlo dels drets d’autor de la meva vida.Us heu preguntat mai quan valen els drets d’autor de la vostra vida? Potser pensareu, i qui pagaria un euro per saber alguna cosa de la meva vida? la meva veïna que és molt tafanera? el meu ex-company/a? els meus pares que volen controlar-me? La resposta probable és que tinguin curiositat i que tafanegin tot el que puguin dins les vostres vides però ells no paguen, mai paguen. Doncs, qui paga? Multinacionals cotitzades en borses internacionals o nacionals i que compren el que s’anomena els vostres perfils digitals. Realment els importa un borrall la vostra vida, les vostres Continua llegint