Entrades de Jordi Masnou

Els temps estan canviant

L’altre dia vaig veure un acudit gràfic en no recordo quin diari que em va semblar molt bo. No em vaig posar a riure, sinó a somriure… per tot el que em despertava d’acceptació.

Es tractava d’un senyor que entrava en un edifici que posava “Jutjats” i preguntava: aquí és on es fa Justícia? I el bidell de l’entrada li responia: no, aquí és on s’aplica la Llei.

Segurament si algú està llegint això ara, pensarà que no n’hi ha per tant, a banda de la meva poca gràcia en explicar-ho, però jo ho vaig trobar brillant.

Com lligo el títol d’aquest article, amb aquest acudit?

Doncs amb la sentència del Tribunal Europeu del 14 de març sobre les clàusules hipotecàries abusives; amb les sentències darrerament recaigudes en temes de clàusules sòl; Continua llegint

De cada 10, 9 són advocats i el que fa 10 estudia

Tenim la sort de que en aquest país (poseu-li el nom que volgueu, que aquest mes escric com a advocat i no com a polític), tothom en sap de lleis… o millor dit, tothom en té moltes de lleis, llàstima que ningú en sàpiga de deures. I els que n’haurien de saber una mica, d’una cosa i de l’altra, doncs res, que així ens va.

Molt parlar de la dació en pagament i segur que la majoria continua sense saber ni què significa ni què comporta jurídicament. I si prospera la Iniciativa Legislativa Popular i aprovessin la dació en pagament, que segurament serà quan haguem sortit de la crisi i ja només quedin 4 entitats bancàries repartint-se el negoci, sabeu què passarà? Que les entitats bancàries, a canvi d’acceptar la dació en pagament, és a dir, a canvi d’acceptar per escrit i per obligació legal (més que res, per obligació legal) liquidar el seu crèdit Continua llegint

La pipa plena… I ara què?

Aquest és el meu tercer article. En el primer parlava de la conveniència de col·laborar entre els Ajuntaments de Pineda i Calella. En el segon parlava de les noves taxes judicials. Em queda res més a dir? Parlo seriosament. Tinc dubtes.

Per més que pobles amb una rivalitat tradicional siguem capaços de veure que en lloc de barallar-nos per proves esportives o per festivals musicals, cosa que pot acabar per fer que tots dos els perdem, puguem vendre un producte conjunt i conseqüentment molt millor.

Per més que els ciutadans estiguem correctament informats dels tràmits i requisits burocràtics, als efectes de poder acudir a l’auxili judicial.

Per més que cada mes pugui anar alternant articles escrits amb el barret de regidor i articles escrits Continua llegint

No vols caldo? 2 taxes!!

El passat dilluns 17 de desembre van entrar en vigor las taxes judicials imposades pel ministre del Partit Popular, sr. Ruiz Gallardón (de qui amb ganes giraria 45 graus la darrera lletra del primer cognom…). Per no avorrir amb dades tècniques, però al mateix temps, no caure en demagògia barata, intentaré fer un exercici paritari d’explicació i d’opinió respecte al tema, a base de preguntes i respostes.

QUÈ COMPORTA I COM US POT AFECTAR? Quan un ciutadà hagi d’acudir a l’auxili judicial, dret que li reconeix l’article 24 del llibre intocable que no van votar, ja sigui en la jurisdicció civil (per exemple per reclamar una factura), ja sigui en la jurisdicció laboral (per exemple per reclamar per un acomiadament) o bé ja sigui en la jurisdicció contenciós-administrativa (per exemple per recórrer una multa), caldrà abans passar per caixa. És a dir, a banda de contractar i pagar els serveis Continua llegint

El veïnat

Em conviden a col·laborar en aquest nou projecte i, de bones a primeres, em venen dues coses al cap. La primera és felicitar i encoratjar aquesta iniciativa i la segona és agrair la confiança i el repte que em proposen.

I és que cal, abans de tot, fer un petit exercici de racionalitat: a mi, veí actiu i activista de Pineda de Mar, em proposen escriure en un mitjà que tracte de Calella? Salvant objeccions i prejudicis, en cas d’haver-n’hi, que no és el cas, però és evident que em pregunti de què s’espera que escrigui jo…

Doncs crec que el títol ja ho diu, procuraré escriure del què es diu, del que es cou, pel veïnat. I tot això amb doble lectura i dins de les meves limitacions, que són moltes, però ara no venen al cas.

Continua llegint