Dijous 16 d’octubre, a les 19 hores comença l’acte de Podem (@PodemCalella) al carrer Bruguera, 97: “Conferència sobre Podem i la crisi a càrrec de tres especialistes de talla internacional” i també l’acte d’ERC (@ERCCalella) al local de Calella-Marxa i Oncolliga: “L’actualitat de Catalunya i el present i futur de Calella”. A les 20h s’iniciava l’acte de CiU (@CiUCalella) al Casal l’Amistat: ”L’endemà de la Independència”, a càrrec d’Albert Pont, President del Centre Català de Negocis. Difícil oi? L’omnipresència està a l’abast de molt pocs, d’un diuen. La temàtica dels 3 actes és prou interessant per, des d’aquest humil faristol digital, fer una crida a recuperar el paper del secretari (de partit). Específicament, i adaptant el terme als temps que corren, el del secretari de Twitter.

Les publicacions a xarxes socials, i el procés n’és un exemple, són un camp abonat a fer créixer una determinada informació amb la col·laboració de tots els usuaris. M’agradaria arribar a casa i trobar-me un perfil de les seccions locals farcit de tuits de l’acte en qüestió. Sota el perfil d’usuari del partit en Continua llegint →

Fa una setmana el router de Telefónica (ara Movistar) va dir prou i no ho va fer de cop i volta, va ser progressiu, va anar fallant durant uns dies, al llarg d’algunes hores al dia i cada vegada més sovint. Un aparell que feia més de 10 anys que estava operatiu, les 24 hores del dia. Últimament l’apagàvem alguna nit per allò que s’ha estès que la wifi és perjudicial i que es dorm millor, potser sí que és veritat i que funciona, però si el veí no desconnecta la wifi i veig el seu senyal a ple rendiment… Aixx, això seria un altre post.

El tècnic de Movistar en va portar el relleu natural, un router que fa exactament la mateixa funció però amb un disseny més atractiu. Al comentar-li que segur que no duraria tants anys em confirmava mig en broma mig en serio que “només faltaria, que l’empresa ha de seguir treballant” “que com a molt en durarà cinc”, és clar que és ben creïble aquesta resposta. Més de 10 anys d’un aparell electrònic/elèctric que ha estat funcionant 24 hores al dia i jo canviant el mòbil cada 2-3 anys… Impotència, ràbia, frustració, Continua llegint →

Què tenen en comú aquests dos homes? Que són morts. Bé, sense reforçar la seva vessant solidària o artística d’entrada pot semblar un plantejament una mica macabre. No vol ser-ho, evidentment. Una altra característica que els uneix és que han mort en un moment en què la tecnologia és més domèstica que mai i que el volum de condolences que han rebut no hagués estat el mateix 5 anys enrere. Els que teniu comptes oberts a les xarxes socials haureu publicat algun missatge de condol per alguna d’aquestes dues personalitats i si no l’heu escrit segur que us ha passat pel vostre timeline algun missatge d’un company vostre a Facebook, Twitter, Instagram…

Fa pocs dies en una xerrada a Tordera sobre canals de participació ciutadana referits a les xarxes socials i a les aplicacions mòbils ens preguntàvem per què el Facebook, com el tió, havia entrat a tantes famílies i la resposta era aquesta: “perquè és molt fàcil”. És fàcil obrir un compte nou (només cal un correu electrònic i una contrasenya), es fàcil seguir les instruccions per pujar una foto, fer un comentari, Continua llegint →

És diumenge, són 3/4 de vuit del matí. Trec el cap pel balcó i veig els últims triatletes anant cap a marc i em venen al cap un seguit de pensaments que tot seguit exposaré.

Detecto moltes similituds entre una triatló i en el que ella s’hi respira i els temps digitals que estem vivint. Fa uns anys, d’aquest esport que ha arrelat tan fort a Calella en sentíem a parlar per TV3 un dia a l’any quan feien l’Ultraman a tal ciutat i en tot cas parlaven de Maratons (de New York, de London, de Boston, …) i allà hi veies l’Arcadi Alibés. Allò era el màxim al que aspirava un runner amateur. En canvi ara sembla que una triatló la pugui fer qualsevol amateur; enteneu-me, quan ja fa 3 o 4 triatlons que veus passar per davant de casa, molts esportistes amateurs, no professionals, nedant 3,8 km, fent 180 km sobre la bicicleta i finalment pelant-se una Marató (42,195 km), sembla un pim-pam de diumenge. Doncs no (evidentment!), és un sobreesforç humà extraordinari que per molts, com un servidor, no el podem ni arribar a imaginar, ens veiem a poca distància de la Continua llegint →

Inacripcions: http://bit.ly/16T0Gwi

Programa: http://www.slideshare.net/llopasfera/programa-llopasfera13

Quan aquest any ens plantejàvem la temàtica de la Llopasfera fou inevitable pensar en els temps actual s que estem vivint, amb una sensació agredolça i que des del nostre punt de vista optimisfèric miraríem de capgirar. És a dir, d’una banda les fortes clatellades laborals i per tant econòmiques i psicològiques que s’estan interioritzant a les famílies i de l’altre la no-crisi social, les persones s’han organitzat a través dels canals digitals per actuar i remoure els espais reals. Tenim un conjunt d’organitzacions, associacions, entitats i grups en el nostre entorn digital proper que dinamitzen  Continua llegint →

Aquest any he assistit a les VII Jornades Econòmiques a Pineda de Mar i l’Alt Maresme i he pogut comprovar que el plantejament d’aquestes jornades és remoure la consciència en pro de l’emprenedoria. La conferència d’una hora i escaig d’un coacher, d’un jove empresari o d’un aventurer (re)conegut és l’ham, l’espai és el modèlic Centre Innova, els organitzadors l’Ajuntament de Pineda de Mar i la Diputació de Barcelona, i el suport econòmic va a càrrec d’una quinzena d’empreses. Afirmo que l’acte és potent i vol jugar a primera divisió, és ambiciós i es mereix el creixement i el reconeixement que s’ha guanyat aquests 7 anys. Sóc dels que penso que un espai com el Centre Innova hauria d’estar a cada ciutat mitjana/poble gran i que la gestió del centre fos semi-pública amb un destacat protagonisme del mecenatge.

El dissabte 20 d’abril vaig assistir a la gala del primer Premi Ciutat de Calella a la Sala Polivalent de la Continua llegint →

Internet són xifres i lletres. Ara més que mai aquests dos conceptes ens serveixen per analitzar “qui-fa-què a la xarxa”. Els veterans ens poden derivar cap a la programació de fa uns anys, encara ben present, tot i que ara mateix les estadístiques són les reines del ball: números i gràfics que es revisen a diari i que ens donen informació del comportament de l’usuari al seu pas pel nostre Web, Facebook o Twitter. Aquesta disciplina o branca es coneix amb el nom d’Analítica o Analítica Web (de l’anglès Web Analytics i acceptat pel TERMCAT) i permet als que estem permanentment instal·lats davant d’una pantalla i d’un teclat explicar a partir de números freds suportats en gràfics més entenedors el què passa en un espai determinat, llegeixi’s URL.

Més d’un dia quan em toca treballar un document d’anàlisi i posteriorment exposar-lo a un client Continua llegint →

Es coneix l’etiqueta #rod1 com el fil d’on es poden llegir una sèrie de missatges a Twitter i que fan referència a la Línia 1 de Rodalies Renfe (R1). Serveix, principalment, perquè els usuaris expressin el descontent amb el funcionament de la mateixa i els constants incompliments de la companyia amb els seus clients. Us podeu imaginar el que es pot llegir en missatges de 140 caràcters sota aquesta etiqueta. Això d’una banda. De l’altra, el tren de la bruixa: no fa falta dir “què és?” el tren de la bruixa, és un concepte que la majoria reconeixem en el nostre imaginari. L’atracció de fira ha traspassat vàries generacions i segueix essent una de les atraccions amb més tirada de les Festes Majors d’estiu. Continua llegint →

La transició dels 80 als 90 va ser dura, musicalment parlant. Servidor estudia BUP i COU a l’Institut Bisbe Sivilla de Calella del 89 al 92, i amb pocs calers a la butxaca descobreix que hi ha un disc que es diu 101 (1989) de Depeche Mode, que val una pasta perquè és doble i té cançons com Everything Counts o Just Can’t Get Enough(**). Alguns estudiants el tenen, el mostren, baveges, l’idolatres, és que és preciós de fora i de dins. Et conformes en escoltar-lo els caps de setmana a la discoteca, però no el tens a casa per seguir-lo escoltant a totes hores, a la platina o en el tocadiscos. Un cas semblant passa amb el Kick (1987) d’INXS, un disc que custodien els mateixos Continua llegint →