Entrades de Quim Lloret

Test: Coneixes Calella?

Si us he de ser sincer, havia preparat una dissertació sobre l’origen de la porta adovellada del segle XVI de Can Giol. Però he pensat, què carai, és estiu i això no ho llegirà ningú, per tant he canviat el tema de l’escrit per un passatemps estiuenc perquè després de fer la becaina valoreu el vostre grau de calellinitat.

1.Podries dir-me el nom del gran cantant i guitarrista, intèrpret del famós mix que comença amb Pastorets amb alegria i acaba amb l’himne del Barça.
a. Paco Micro
b. Albert Pla
c. Pep Xena

2. Saps el nom d’una família de transportistes calellencs molt vinculada amb el Club de Futbol Calella?
a. Plademunt
b. Aspas
c. Seur

3. De quin arquitecte és la Plaça del Mercat?
a. Ramon Mas
b. Jeroni Continua llegint

Anuncis

Aquelles nits de Sant Joan

M’agrada la nit de Sant Joan, em porta molts bons records. Records de quan era un nen i anava a veure la foguera que es feia al descampat de darrera l’antiga biblioteca i en aquell sot tiràvem els primers petards.

Uns anys més tard ho anàvem a celebrar a la Plaça del Bunyol, allò sí que era una revetlla de debò. Per arribar-hi hi havia tres opcions, dues de menys perilloses com eren el carrer Església i el Bruguera i la més atrevida, que era passar pel carrer Llarg quan el carrer Llarg es feia molt llarg, amb els seus pubs farcits de guiris i no guiris passats de voltes i que si en un dia normal d’estiu ja comportava cert risc, la nit de Sant Joan era exposar-te a que et perforessin el timpà amb algun artilugi llençat de ben a prop.

Una vegada arribats sans i estalvis a la Plaça del Bunyol, el primer destí era anar a veure la foguera de la Riera que semblava la festa major d’Iraq. Els coets anaven de Continua llegint

Pel maig, temps de gegants

Senyors, senyores, nens i nenes: tinc un sisè sentit.

En ocasions veig gegants…. per tots costats. Gegants que passen i em saluden, gegants que ballen al so de la gralla, gegants que surten de qualsevol carrer de Calella, gegants del nord, gegants del sud, de terra endins i de mar enllà. Gegants alts i gegants baixos, gegants prims i gegants grassos, gegants lletjos i gegants bonics, gegants amb corona, gegants amb casc, gegantes puntaires i gegants amb barretina, gegants que es banyen a la platja i que ballen amb la música de diversos grups com els Brams o els Catarres, i veig gegants desfilant quan surt el sol i d’altres que vénen caminant des de Sant Pol. Veig també gegants que estan penjats a les banderoles de la carretera. Hi veig en Quirze i la Minerva i també hi ha penjats: el nostre gegant Johnny Cadena, el gegant Chris McCornack i el gegant Gomez Noya.

Continua llegint

Carta dels drets i deures d’un bon calellenc

1. Tot calellenc haurà de saber com es diu la seva alcaldessa, la seva pubilla i el seu hereu.

2. Tot calellenc haurà de saber qui son els dies de festa major, saber qui son els seus patrons i venerar –los.

3. Tot calellenc haurà d’escoltar Radio Calella i mirar Calella televisió.

4. Tot calellenc haurà de tenir tota la discografia d’en Pep Xena a casa seva, i en cas que ho tingui en format long play serà considerat un excel·lent calellenc.

5. Tot calellenc haurà d’haver anat alguna vegada a celebrar un casament a l’Hotel Vila. (Si el calellenc té menys de 15 anys es pot substituir per l’Hotel Bernat II)

6. Tot calellenc haurà d’haver-se posat content, com Continua llegint

On vas company, on vas?

El diumenge passat en un desgraciat accident, em va deixar. Més de deu anys al meu costat, sempre fidel, i en un moment tot es va acabar. Va ser un company inseparable de festa i xerinola que sempre sabia donar la mida justa i que havíem passat, junt amb altres amics, estones molt agradables. Quan el veia pujar i tombar-se, em donava aquella frescor i alegria que em feia tan feliç.

Un xoc amb una ampolla de Xibeca llançat amb massa traça, va trencar-li el broc i en el mànec se li ha posat un tel: la vaca és cega, ….. ai no, el porró s’ha trencat.

Afligit em vaig disposar a llençar el meu porró i em vaig abrigar per sortir al carrer doncs era una nit freda. Però quan ja estava a punt de introduir el finat al forat del contenidor, en va sortir una fumera espessa que em va fer recular tres passes enrere. Aquella fumera poc a poc es va anar aclarint i com si fos l’Aladí Continua llegint

Carta als pelegrins que buscaven la terra promesa

En aquell temps el Sr. Pruna i els seus deixebles, s’havien reunit al Passeig de Marc per fer una de les seves típiques costellades i de passada inaugurar un monument. Mes quan ja tenien la brasa preparada per posar les botifarres, veieren acostar-se un grup de pelegrins que avançaven amb pas ferm. En veure’ls el mestre reuní els seus deixebles i els digué:

-Oh deixebles meus, seguiu les passes d’aquests pelegrins, doncs darrera el seu pas ferm i decidit ben segur que trobarem la terra promesa, on les botifarres són més grans i gustoses i els monuments són més alts i brillants.

Els deixebles tot i remugant una mica, doncs ja tenien l’allioli a punt, l’obeïren a l’instant i tot seguit es posaren a caminar. Però amb la polseguera que aixecaven aquells peus, el mestre no Continua llegint

Els Rollings de Calella

He vist aquesta setmana al telenotícies un reportatge sobre el concert dels Rolling Stones a Londres, on hem pogut veure un grupet de jubilats omplint un estadi amb unes entrades a uns  preus caríssims.

Però el que no saben molts calellencs és que, aquí a casa nostra, tenim un grup amb molt més talent que els Rolling. Liderats per  la Maria Teresa Salom, que podríem dir que és la Micke Jagger catalana, i acompanyada pels seus “boys”, son capaços de interpretar quasi tots els estils de la música de tots els temps i fer gaudir a tot el públic de la sala.

Més de 500 anys posats sobre l’escenari fan que amb petits senyals ja s’entenguin a la perfecció. Quan a la Maria Teresa se li enxerina el monyo, en Mas ja sap que ha de treure aquell pinyol. Quan prem els llavis per fer un acord major, en Noheras, en Gelmà i en Cardó hauran de marcar bé el ritme amb les notes greus. Continua llegint