Entrades de Saül Gordillo

Tanca Fotografia Planchart

El butlletí de Foto-Film Calella, ‘Portaveu’, de gener-febrer de 2015 porta una nota que anuncia el tancament d’un establiment emblemàtic de la ciutat, Fotografia Planchart. “Vaig a can Planchart”, va ser la frase més repetida per mi a casa els pares quan els avisava que anava a fer un encàrrec. La botiga de fotografia formava part de la meva rutina en els inicis professionals. Les meves fotos publicades a les revistes ‘El Nunci’ i ‘Repòrter’ van ser revelades al laboratori de can Planchart.

Primer en blanc i negre, després en color. Milers i milers de negatius que encara tinc arxivats a casa d’aquells anys de fotoperiodisme de proximitat, amb els sobres de can Planchart, van passar per les mans d’aquells germans, dels seus fills i dels dependents que han tingut al llarg dels anys. Ara feia anys que no hi duia cap rodet a revelar, perquè el camí era l’invers. Fotos digitals que portava en un pen per imprimir. Alguna foto carnet, un ull de peix per a l’iPhone i piles. La fotografia digital ha matat un sector que en el cas de Planchart ha fet mans i mànigues per adaptar-se i buscar nínxols de negoci. Àlbums digitals impresos, Continua llegint

Quim Botey

Els calellencs devem ser criadors de pèl superdotats o uns presumits comarcals. És l’única explicació que he trobat a l’aparició –com si fossin bolets– d’un munt de perruqueries a la ciutat. Al carrer Amadeu cantonada Bruguera, al carrer Bruguera a tocar d’Ànimes, al carrer Amadeu entre Bruguera i Església… Tres establiments molt propers a la perruqueria que he freqüentat des que era petit, Quim i Esteve, al carrer Amadeu, a tocar de Sant Antoni. La ràtio de perruqueries per metre quadrat és escandalosa entre Sant Antoni-Església i Ànimes-Amadeu. Al seu entorn encara n’hi ha més, però cito aquestes perquè són noves. I com que cada cop que hi anava, a Quim i Esteve, hi passava per davant d’aquestes noves, em preguntava què feia de Calella una ciutat tan interessant per a aquest tipus de negoci. Entre les noves n’hi ha de xineses, sí, però també n’hi ha d’obertes per perruquers i perruqueres ‘nacionals’. Un fenomen realment curiós.

Els calellencs devem ser criadors de pèl superdotats o uns presumits comarcals, però en el meu cas, en tot cas, deu ser més el segon que el primer perquè Continua llegint

9-N. A Calella també fem història

Aquest diumenge, 9 de novembre, tornaré a l’institut Bisbe Sivilla de Calella després de molts anys. El 9-N a primera hora els calellencs estem convocats a dir-hi la nostra, sobre el nostre futur col·lectiu, en un ‘procés participatiu’ no vinculant jurídicament però d’una enorme càrrega política. Tots a l’institut amb la papereta i l’urna com a reivindicació bàsica de la democràcia que ens neguen. Estem vivint la història, estem fent història.

Diumenge viurem una jornada important, com a continuïtat del moviment iniciat amb les manifestacions contra la retallada de l’Estatut i, més especialment, amb la consulta popular d’Arenys de Munt, del 13 de setembre del 2009, i la de Calella, celebrada el 25 d’abril del 2010. He assistit a totes aquestes jornades, a Barcelona, Arenys de Munt i Calella, i no em penso perdre el 9-N a l’institut on fa anys vaig cursar BUP. Nostàlgia d’aquelles aules i d’aquells anys i tota la il·lusió i l’esperança en un futur millor.

Aquest ‘procés participatiu’ no és el que volíem i necessitàvem com Continua llegint

Fèlix Beltran i Enriqueta Suñé

Quan era petit i els meus pares treballaven de sol a sol al bar Los Gallegos (carrer Sant Antoni) i després al restaurant El Hogar Gallego (carrer Ànimes), passava un munt d’hores amb els nens i la gent del veïnat. Jugàvem al carrer i als portals, fèiem servir l’entrada del pàrquing del carrer Ànimes, davant mateix de la Fusteria Villegas, com a porteria de futbol, i la baixada als aparcaments per llençar-nos amb cartrons i amagar-nos-hi quan s’apagaven els llums. La fusteria, els tallers de motors i de cotxes, la botiga de mobles, el supermercat de la cantonada, el restaurant i el munt de petits tallers tèxtils ficats en aquells aparcaments i en els altells que hi ha dalt del restaurant i de la botiga de mobles confegien al tram del carrer Ànimes entre Bruguera i Sant Antoni un entorn particular, un tresor de records de la meva infantesa. Era obrer i residencial alhora perquè aleshores la gent treballava de valent, i ho feia a totes hores.

En aquells pisos del carrer Ànimes, on vivia amb els meus pares i germans, dalt mateix d’El Hogar Continua llegint

25 anys del Consorci de Normalització Lingüística

El Consorci de Normalització Lingüística és un nom complicat. Consorci? Normalització Lingüística? Ajuntaments? Generalitat? Sona a massa institucional, a administració pura i dura. Però darrere del CNL hi ha un projecte essencial per entendre, per exemple, la premsa comarcal dels darrers 25 anys. Centenars de publicacions s’han corregit lingüísticament gràcies als treballadors, als professionals del Consorci.

Durant nou anys vam publicar mensualment una revista a l’Alt Maresme, ‘Repòrter’, que va merèixer algun premi i el reconeixement d’una part influent de la comarca. Aquella revista va arribar a quioscos i domicilis amb una qualitat destacable gràcies a un dels treballadors del Consorci, en Josep Ferrer Costa. Des del seu despatx de l’Ajuntament de Pineda de Mar, en Josep Ferrer va fer una feina sensacional perquè materials i publicacions com ‘Repòrter’ sortissin al carrer amb un nivell de català excel·lent.

Per a mi, doncs, el CNL és en Ferrer, la seva professionalitat i Continua llegint

Josep Maria Terricabras, un calellenc al Parlament Europeu

Si te’n vas a la Viquipèdia, recent Premi Nacional de Cultura 2014 que em fa sentir molt content per la justícia que suposa aquest reconeixement, et trobaràs que hi ha una vintena de calellencs il·lustres. Entre aquests hi figuren l’empresari, metge i polític Ròmul Bosch, que va ser alcalde de Barcelona a principis del segle passat; Tomàs Sivilla, que va ser bisbe de Girona en el segle XIX; l’empresari turístic Ramon Bagó, que va ser alcalde i director general de Turisme en els primers governs de la Generalitat recuperada (Medalla d’Or de la Ciutat); el polític comunista Francesc Frutos, que va arribar a aspirar a la presidència del govern espanyol en les eleccions del 2000; l’oncòleg Carles Cordón, que investiga sobre patologia molecular a primera línia mundial des de Nova York (Medalla d’Or de la Ciutat); i el filòsof i catedràtic Josep Maria Terricabras, que actualment aspira a diputat del Parlament Europeu en la legislatura més decisiva de la relació Catalunya-Europa.

Terricabras  Continua llegint

Homenatge a Francesc Montero

La política està desprestigiada i la valoració dels polítics ha caigut en picat a les enquestes. Aquesta percepció és injusta en l’àmbit de la proximitat, perquè la majoria d’ajuntaments no funcionarien sense la contribució desinteressada de molts electes i ciutadans sensibilitzats per la cosa pública. No estem a l’època dels primers ajuntaments democràtics, i a mesura que han passat els anys les estructures polítiques i tècniques dels consistoris s’han anat professionalitzant. Per a bé (molt) i per a mal (també). No obstant, encara hi ha milers i milers de ciutadans que decideixen anar a unes llistes per dedicar hores del seu temps i de la seva família a la gestió dels interessos col·lectius. La proximitat és clau per entendre la dedicació i la passió que molts alcaldes i regidors li posen al seu consistori, al seu municipi, sense que això rebi a canvi cap gran reconeixement. Tot el contrari. La crítica, la queixa sistemàtica i la sospita són recurrents per part d’una ciutadania que se sent escaldada, que veu corrupció i robatoris a per tot. Injust, però és el que han llaurat algunes Continua llegint