Entrades de Saül Gordillo

Resposta al director de la Challenge

El director de la Challenge Barcelona-Maresme, Agustí Pérezha respost el meu escrit titulat Seré un mal calellenc, doctor?, que vaig publicar al portal d’opinió de Calella Rebat.cat. Agraeixo la informació facilitada pel senyor Pérez en el sentit que la família de l’atleta britànic mort a la platja de Calella el 6 d’octubre donés el seu consentiment per escrit perquè, al cap de poques hores, els focs d’artifici i la festa amb música de discoteca cloguessin la jornada de la Challenge. També li agraeixo la invitació que em fa de cara a la mitja Challenge del 18 de maig.

No obstant, voldria fer alguna puntualització. La primera és que el meu escrit, com diu el propi portal i com es desprèn del to i del titular del meu post, és una opinió com a calellenc, no pas cap informació professional com a periodista. Per informar de la Challenge ja hi ha els companys de les seccions d’Esports i els dels mitjans locals que tant bé fan la seva feina. És a ells a qui correspon informar, de la competició i Continua llegint

Anuncis

Seré un mal calellenc, doctor?

Diumenge passat a la nit vaig sentir-me malament. Des de casa vaig veure els focs d’artifici de cloenda de la Challenge i després, durant força estona i malgrat la distància, vaig haver de tancar la finestra per poder veure la televisió per l’alt volum de la discoteca nocturna organitzada per als esportistes. Em vaig sentir malament perquè vaig pensar que tot allò era excessiu i desafortunat. Em van venir al cap l’aturat que l’endemà, dilluns al matí, no podria anar a treballar i potser hauria d’anar a la cua del Servei Català d’Ocupació o de l’INEM. Què deuria pensar aquell aturat sentint els petards, veient els coets i, després, escoltant la música de la festa de la Challenge? Potser va pensar que amb aquells diners es podrien fer altres actuacions públiques. Però, esclar, aquell pobre aturat no deu saber que la Challenge l’organitza una empresa i que l’empresa, amb el vist-i-plau municipal, munta les cloendes i festes que li semblin oportunes. Aquell aturat no deuria saber que tal cloenda no està pensada per a un públic local, sinó per a uns visitants que venen de fora, i, ja se Continua llegint

José Antonio Pardo González, un gran metge de Calella

S’ha instal·lat la idea que el sistema públic de salut està en perill. S’havia ja instal·lat la idea que per gaudir d’una bona prestació mèdica havies de combinar la sanitat pública amb una mútua. Molts catalans paguen el servei públic a través dels seus impostos i, voluntàriament, han decidit fer-se d’una mútua per gaudir dels avantatges del servei privat. El sistema públic es veu alleujat i l’usuari que s’ho pot permetre s’estalvia alguns inconvenients de la xarxa pública. Davant d’una greu malaltia o d’una urgència d’abast, finalment molts opten per la prestació pública perquè, encara, és garantia en els moments realment difícils.

Aquest escenari no té res a veure amb el record d’infantesa del doctor José Antonio Pardo González, que era metge de l’ambulatori públic i també rebia visites a casa, al seu domicili del carrer Àngel Guimerà. El doctor Pardo era el metge que atenia la meva família, ja sigui a l’ambulatori del carrer Bruguera, o al CAP de l’Hospital Sant Jaume, Continua llegint

Carta a Francesc Grau i Viader

Benvolgut Paco,

Cada any trobava l’excusa per escriure de tu. Buscava algun motiu per recordar-te en el meu blog, que és un diari personal, un dietari, però a la xarxa, digital i públic. Aquest estiu, pacograuperquè l’impuls em sorgeix especialment quan desconnecto de la feina i descanso, en lloc de fer un article parlant de tu he preferit enviar-te aquesta carta virtual. El motiu és que, Continua llegint

Del #calellaésmés al #calellasomtots

Fa dos anys ens trobàvem a la constitució del nou ajuntament, amb l’elecció de Montserrat Candini com a primera alcaldessa de la Calella democràtica. El govern minoritari de CiU (8 de 17 regidors) se’n surt sense necessitat d’arribar a cap pacte estable, després de declinar el recurs fàcil d’un acord amb el PP. L’esquerra (PSC i ERC) ha preferit mantenir-se a l’oposició i carregar piles de cara a les properes eleccions municipals. Els socialistes paint la pèrdua de l’alcaldia i els republicans, la de regidors. Dos anys després, la situació política nacional s’ha capgirat. CiU ja no està a la cresta de l’onada. Candini va guanyar les eleccions amb plena desfeta del tripartit a nivell nacional. ERC supera ara CiU a totes les enquestes, i el procés cap a la consulta està dibuixant nous lideratges que poden trastocar el mapa parlamentari. El PSC està patint una crisi sense precedents pel debat sobiranista i la sortida del poder a gairebé totes les institucions. La CUP i ICV s’estan organitzant a la ciutat, en plena ebullició d’aquestes formacions a Catalunya. I d’aquí a dos anys, el Continua llegint

Primavera contra l’estereotip de Calella

“No em portis a un lloc de turistes”, etziba el visitant. “No pateixis, et duré a un restaurant boníssim”, es defensa l’amfitrió. “A Calella?”, insisteix el visitant. “Sí, sí, ja veuràs. És un restaurant de peix i marisc, soparem bé eh!”, contraataca l’amfritrió. “Ostres! Què bé, reserva taula”, replica el visitant.

L’amfitrió, mataroní, i el visitant, barceloní, participen en la presentació del llibre que el segon acaba de publicar, en un acte a la biblioteca. Els dos, periodistes, havien quedat a can Salom, el cafè de la Sala Mozart, van visitar la biblioteca i La Llopa, i van acabar al vespre sopant a El Hogar Gallego. Aquesta Calella, especialment en primavera, quan encara no han arribat els turistes de temporada i la ciutat bull d’activitats firaires i culturals, la Calella de la Challenge, de la Ciutat Gegantera, de l’Aplec de la Sardana, de l’Exposició de Roses, de la Fira de la Salut, de la presentació de llibres a La Llopa i el Faristol, de les conferències al Casal l’Amistat, i de tantes altres propostes concentrades en  Continua llegint

Passejada per Calella després d’un àpat a El Hogar Gallego

L’altre dia vaig compartir taula amb un conegut periodista gastronòmic a El Hogar Gallego i, havent dinat, vam fer un tomb per Calella. Quan un convidat que no coneix la ciutat fa l’esforç de conduir 80 quilòmetres d’anada i 80 de tornada per descobrir la cuina del meu germà Toni Gordillo, què li ensenyes després perquè el conjunt desg01 l’estada a la ciutat sigui plaent? La meva estratègia com a militant calellenc és reivindicar la ciutat desconeguda que encara és Calella per a molts catalans que no han sabut més enllà del tòpic del turisme de sol i platja. Una Continua llegint