Entrades de Saül Gordillo

Primavera contra l’estereotip de Calella

“No em portis a un lloc de turistes”, etziba el visitant. “No pateixis, et duré a un restaurant boníssim”, es defensa l’amfitrió. “A Calella?”, insisteix el visitant. “Sí, sí, ja veuràs. És un restaurant de peix i marisc, soparem bé eh!”, contraataca l’amfritrió. “Ostres! Què bé, reserva taula”, replica el visitant.

L’amfitrió, mataroní, i el visitant, barceloní, participen en la presentació del llibre que el segon acaba de publicar, en un acte a la biblioteca. Els dos, periodistes, havien quedat a can Salom, el cafè de la Sala Mozart, van visitar la biblioteca i La Llopa, i van acabar al vespre sopant a El Hogar Gallego. Aquesta Calella, especialment en primavera, quan encara no han arribat els turistes de temporada i la ciutat bull d’activitats firaires i culturals, la Calella de la Challenge, de la Ciutat Gegantera, de l’Aplec de la Sardana, de l’Exposició de Roses, de la Fira de la Salut, de la presentació de llibres a La Llopa i el Faristol, de les conferències al Casal l’Amistat, i de tantes altres propostes concentrades en  Continua llegint

Passejada per Calella després d’un àpat a El Hogar Gallego

L’altre dia vaig compartir taula amb un conegut periodista gastronòmic a El Hogar Gallego i, havent dinat, vam fer un tomb per Calella. Quan un convidat que no coneix la ciutat fa l’esforç de conduir 80 quilòmetres d’anada i 80 de tornada per descobrir la cuina del meu germà Toni Gordillo, què li ensenyes després perquè el conjunt desg01 l’estada a la ciutat sigui plaent? La meva estratègia com a militant calellenc és reivindicar la ciutat desconeguda que encara és Calella per a molts catalans que no han sabut més enllà del tòpic del turisme de sol i platja. Una Continua llegint

Adolfo Domínguez

Quan es va obrir la botiga vaig pensar que estàvem davant d’una nova etapa de la Calella comercial que històricament ha liderat l’Alt Maresme. Era, per primera vegada, un establiment d’una gran marca de roba. Una franquícia a Calella. Ens homologàvem als Mataró i Barcelona mirant al sud, i als Blanes i Girona mirant al nord. També als Granollers, mirant a l’altra banda de la carena. Un Adolfo Domínguez a Calella era trencar amb el monocultiu comercial de ’boutiques’ i botigues de roba diversa, les galeries del carrer Església, i superar, de lluny, la creixent oferta d’establiment amb peces de poca qualitat, molt orientades al turisme, regentades per nous catalans provinents de països llunyans.

Aquell Adolfo Domínguez al carrer Bruguera, o de la Bruguera com alguns en diuen, a la cantonada que més travesso de la ciutat, que és la del carrer Continua llegint

Elogi de la discreció i dignitat calellenca

Calella ha viscut durant anys en la comparació amb Lloret de Mar. Ambdues poblacions van ser pioneres en el sector turístic, i la fortalesa de Calella i Lloret entraven en pugna recurrentment. Primer pels llits d’hotel, després per l’oci nocturn i la seguretat pública i, finalment, per la reinvenció i la qualitat. Calella i Lloret són escenaris habituals per als mitjans que a l’estiu volen turisme de sol i platja per omplir minuts de televisió o pàgines de diari. Malgrat estar estigmatitzades, Calella envejava la musculatura de Lloret. Després va venir l’explosió del bolet turístic de Santa Susanna, que va acabar de dinamitar la moral calellenca i un cert complex ciutadà. Vam arribar a acusar els nostres empresaris de fer-nos el salt invertint a Santa Susanna i Salou. D’obrir hotels fora de la ciutat, com si el terreny fos il·limitat a Calella.

Aquests dies Continua llegint

Un any per oblidar

Tanquem 2012, un any per a oblidar. Calellencs que han perdut la feina, empreses que han tancat, la majoria han entrat en pèrdues i poques se’n surten en aquesta crisi cruel que ens ha tocat patir. La felicitació de Nadal que m’envia el president de la companyia amb més treballadors locals contractats -i no parlo de l’Ajuntament- parla del 2013 amb l’esperança de “resistir”. Un empresari exemplar et felicita les fetes amb aquest esperit. Tota una metàfora dels temps que ens ha tocat viure. Sovint penso que els que no vam viure la postguerra ni l’agonia de la dictadura hem hagut de passar per una cosa semblant en forma de crisi econòmica i social. Un càstig i una lliçó alhora.

A Calella, un de cada quatre ciutadans en edat de treballar no té feina. Els serveis i la construcció han sofert una patacada històrica, i les Continua llegint

El 25-N i l’Hospital de Calella

Els resultats del 25-N a Calella estan en línia amb el conjunt del país. CiU i el PSC baixen, el PP es manté, ERC fa un salt espectacular, i pugen ICV-EUiA i C’s. La irrupció de la CUP es produeix algunes dècimes per sota del conjunt de Catalunya. A Calella, CiU es queda per sobre de la mitjana catalana, però perd cinc punts, fins i tot més que els que baixa el PSC. Els vuit punts que guanya ERC també estan per sobre del promig català, fet que demostra que la ciutat és més sobiranista que el Principat.

Calella ha fet un salt sobiranista els últims anys. La vitalitat de l’Assemblea Nacional Catalana posa de manifest que hi ha amplis sectors de la ciutat sensibles i dinàmics en el procés d’independència, i que aquest moviment és transversal i supera les fronteres estrictes dels partits. El messianisme tampoc no s’ha imposat a Continua llegint