No hi ha dos paradisos iguals: cadascú imagina  el seu a la mida dels seus anhels, de les seves necessitats o de les seves conviccions. El protagonista de “Los lunes al sol”, aturat i desesperat enmig de la  reconversió industrial dels 80, somia amb Austràlia, un lloc on tot allò que ell creu important, s’acompleix per llei. Ben mirat, Austràlia reuneix totes les condicions per ser un lloc utòpic: és una illa, és molt gran, remota, rica  i poc poblada. Imagina que allà tothom és feliç, però, com que és un lloc tan allunyat,  tampoc és rellevant si les seves creences responen a la realitat o són figurades. La seva utopia és irreal en sí mateixa, però, Continua llegint →