Ara fa quasi deu anys vaig signar un contracte que em lligava a una empresa: jo hi exerciria com a administratiu i ho faria a canvi d’un sou pactat. No semblava massa difícil que les dues parts quedéssim contentes o, si més no, satisfetes.
Avui em trobo en una situació que en cap moment havia previst: l’empresa em deu (a mi i a 122 més) l’equivalent a cinc mesos (de la meva feina) que d’aquí uns dies es poden convertir en set, mentre aquella estructura gegantina que tants beneficis havia donat es va esmicolant i es va fent miques davant l’atònita mirada de companys, familiars, clients, proveïdors i resta de personal.
No gaire lluny d’aquí sento parlar de les virtuts de l’economia productiva, de la responsabilitat de mantenir un sistema basat en la competència i el lliure mercat i de la necessitat de respectar unes Continua llegint