Entrades de Josep Barri

No (ens) minimitzem

Un tòpic com dir “l’èxit de la Via Catalana de l’11 de setembre va superar totes les previsions”, apart de ser-ho no pot amagar una realitat que va ser espectacular però, que d’alguna manera, no era més que el fruit d’un conreu llargament treballat.

La comparació amb la gran manifestació de la Diada del 2012 és obligada tot i la diferència de model i de situació conjuntural. I, per això, cal valorar l’esforç de logística i d’organització tant a nivell de convocant com de participant. Es pot pretendre minimitzar fins al ridícul aquest esforç i es pot creure que tot es reduïa a fer unes passes des de la porta de casa fins a peu de carretera. Res més lluny de la realitat.

He mirat ja uns quants centenars d’imatges  i diverses filmacions de la cadena humana formada a Calella. He parlat amb gent que va anar a col·laborar a molts quilòmetres d’aquí i també n’he sentit cròniques personals: tot plegat té un volum tan gran que a molts se’ls escapa la veritable dimensió del que hem viscut. El mateix dimecres i l’endemà em van demanar que Continua llegint

Anuncis

Ens presentem als Premis Blogs Catalunya

Tot i la joventut d’aquest espai, vuit mesos des del desembre de 2012, ja podem parlar de 95 articles escrits, 22 col·laboradors i més de 16.000 visites. Aquestes dades potser no són més que números però posen sobre la taula una realitat prou remarcable: que hi ha gent que té ganes de dir coses, d’expressar-se, de deixar anar reflexions i opinions, de debatre i de rebatre.

I potser per tot això hem decidit posar el nostre granet de sorra a una gran festa que ja celebra la seva sisena edició: els Premis Blogs Catalunya. I ara em ve al cap la primera edició a Gironaprblocsvot, i la segona a Vic en la que vaig ser finalista (ves per on!) amb el meu vilapou.cat… I després va venir Mataró, la Seu d’Urgell i Reus. I aquest any ens Continua llegint

Passarel·la de bata blanca

Fa dies que no vaig al Corte Inglés, a Barcelona. És com passejar per una petita ciutat, no per l’ambientació ni l’atrezzo, sinó per la gent que et trobes. Et creues amb tots els tipus de gent que conformen una comunitat, els nivells socials, les edats, les condicions, una veritable mostra d’humanitat.

Aquí a la vora, però, tenim un exemple una mica semblant, i aquest sí que ens resulta més fàcil de visitar. Ja sigui per l’edat o per la mateixa constitució personal, en un moment o altre ens toca fer-hi una visita. L’hospital és allò més semblant que tenim a un edifici d’unes quantes plantes, amb seccions diverses i diferenciades, personal dependent i especialitzat, i uns “caps de vendes” que van resolent tots els casos que se’ls presenten.

A l’hospital de la meva ciutat (quina manera més eufemística de dir-ho), l’espera obligatòria a una visita pot ser en escenaris diferents però que habitualment passa per ser un grup Continua llegint

Amb el vade.cat i #cpinfocalella

Aquesta és l’entrada número 44 al rebat.cat. En poc més de tres mesos fins a 16 col·laboradors han invertit una part del seu temps en preparar un o més articles que hem hubcalellapublicat en aquest digital. La idea inicial d’oferir un espai obert a l’opinió segueix donant els seus fruits. No és cap projecte tancat, al contrari, és un portal obert de bat a bat a tots aquells que tinguin ganes d’encetar conversa, abocar projectes o posar damunt la taula alguna reflexió que, encara que sigui “tangencialment”, doni una projecció de Calella.

I si la intenció de rebat.cat és és ser identificat amb opinió, hi ha d’altres mitjans o de plataformes digitals que poden ser identificades també amb etiquetes concretes. Parlem d’agenda i ens vindrà al cap el Va de Continua llegint

Jo vaig votar no a la Constitució?

L’any 1978 me’l vaig repartir entre els 18 i els 19 anys. Era un universitari amb les inquietuds que això comportava aleshores; no sé si ara és això ben bé igual, però molt em temo que una gran majoria del jovent, i no pas per culpa seva, va abaixar la guàrdia fa uns quants anys….

I aquells mesos l’actualitat política i social portava una velocitat de vertigen, amb les primeres eleccions generals lliures acabades de fer i una Constitució (permeteu-me ser correcte i posar-ho amb C majúscula… per la transcendència del moment, més que res) que naixia també a una velocitat de vertigen.

Tots érem molt novells en tot allò, em refereixo als ciutadans és clar, i, sobretot els joves, intentàvem aprendre conceptes, definicions, principis i, si més no, el que intentàvem era formar-nos una idea de cap on ens semblava Continua llegint

Bon Nadal, (futurs ex-) companys!

Ara fa quasi deu anys vaig signar un contracte que em lligava a una empresa: jo hi exerciria com a administratiu i ho faria a canvi d’un sou pactat. No semblava massa difícil que les dues parts quedéssim contentes o, si més no, satisfetes.
Avui em trobo en una situació que en cap moment havia previst: l’empresa em deu (a mi i a 122 més) l’equivalent a cinc mesos (de la meva feina) que d’aquí uns dies es poden convertir en set, mentre aquella estructura gegantina que tants beneficis havia donat es va esmicolant i es va fent miques davant l’atònita mirada de companys, familiars, clients, proveïdors i resta de personal.

No gaire lluny d’aquí sento parlar de les virtuts de l’economia productiva, de la responsabilitat de mantenir un sistema basat en la competència i el lliure mercat i de la necessitat de respectar unes Continua llegint

rebat.cat, per què?

Rebat és la part d’un marc rebaixada perquè tanqui, perquè hi bati una porta o una finestra. Per rebat es toquen com acabament algunes peces més al final d’una actuació. Fins i tot a Eivissa podem sentir que un rebat és un aiguat fort i de poca durada. Però, sobretot, rebat és una forma del verb rebatre, la tercera persona del present d’indicatiu i l’imperatiu; després d’una discussió, després d’un debat, ho podem impugnar, refutar; podem rebatre un argument o una raó, amb la raó contrària.

Rebat.cat neix com un espai d’opinió al voltant de Calella. En format de bloc s’hi aniran aplegant articles d’autors diversos que parlaran sobre la nostra ciutat, ens faran les seves reflexions sobre el que passa aquí, com ho veuen, com ho viuen. La vida en societat, la política local, el món cultural i el teixit associatiu o, simplement, una aportació creativa. Continua llegint