De begades, el canbi, Torrente i el plàtan de Vila-real

De begades penso en Palafrugell.
Per un canbi a Barcelona.

Seria un fals si no digués que la primera vegada que vaig llegir aquestes dues frases em va venir una certa indignació. Quan estem dient als ¨joves¨ que deixin d’escriure-ho tot amb k, i que no retallin les paraules, i que les h serveixen per alguna cosa, i les b, i les v…. resulta que arriben els intel·lectuals de torn i ens plantifiquen al mig de la cara i en prime time uns eslogans mal escrits però científicament buscats.

Al senyor Collboni el seu equip d’assessors li han dit que escrigui “canbi” i “barcelona” amb la mateixa b, que això li donarà una imatge de modern i agosarat futur alcalde.
A Palafrugell sembla que ha sigut la “ment creativa de l’artista multidisciplinari Enric Farrés” qui ha volgut crear aquest grafit literari transgressor davant l’inici del festival Flors i Violes.

Ha arribat un moment o, millor dit, he arribat a un moment en el que necessitaria que determinades campanyes publicitàries portessin un prospecte o un manual d’instruccions. Estan segurs els publicitaris que a mi m’entra millor un eslogan d’aquests ¨transgressors¨que no pas un de planer i ben escrit? Probablement la meva opinió no és significativa o, tal com passa en aquests dos exemples, la campanya no va dirigida al target al qual pertanyo. Deu ser això.

Però arribats a aquest punt no em puc oblidar de les pel·lícules de Torrente. Què hi veia jo? Doncs un seguit de frases masclistes, sexistes, xenòfobes, racistes i un cúmul de faltes de respecte als disminuïts i als febles. Què era en realitat segons els crítics de la modernitat? Un cant al respecte humà i a la diversitat, que utilitzava una caricaturització buscada de tots els tòpics. I per què era així? Doncs perquè el seu creador, Santiago Segura, era un progre venerat segons els seus progres entrevistadors.

Són ells o sóc jo? És culpa meva que no assimili aquestes obres d’art del disseny i la publicitat? Per més temps que passi em veig incapaç de solucionar aquest debat intern que tinc. El puc atenuar apel·lant a la meva edat, que per més campanyes de branding o brainstormings que contracti, no em farà traspassar segons quines fronteres.

I al final de tot, de tot, encara em bull un dubte…. Voleu dir que aquell plàtan que es va llençar al camp del Vila-real no és part d’una campanya antirracista creada pel mateix col·lectiu d’esportistes de color? Aneu-hi pensant perquè tant a Palafrugell com a can Collboni no ho tenen del tot clar.

Josep Barri
vilapou.cat

30-04-2014