Aprofitant l’arribada de les altes temperatures rebat.cat se’n va de vacances. Des del 3 de desembre de 2012 han passat 2 anys i set mesos en els que fins a 30 col·laboradors han publicat un total de 225 interessants articles de diverses temàtiques i estils però sempre amb Calella com a protagonista de fons.

Aconseguir aquesta participació en un projecte nou, independent, obert, respectuós i proactiu no ha sigut fàcil i és un mèrit únicament de tots els que han acceptat o s’han ofert a ser part protagonista de rebat.cat.

Quan baixi la calor i arribi la fresca, després de la Festa Major i el 27S, espero que podrem tornar a obrir aquest espai d’opinió. Acceptarem tots els suggeriments i aportacions per millorar i ampliar rebat.cat.

Gràcies per endavant.

Josep Barri

Avui he rebut un correu electrònic que em commina a retirar un article publicat aquí, a rebat.cat. La lectura del correu, feta entre la sorpresa, l’estupefacció i certa incredulitat, no m’ha deixat gens indiferent. Tinc un gran respecte a les lleis i les normes que volen protegir els drets i la imatge de les persones però, en aquest cas, em permeto fer-vos un seguit de reflexions.

La persona que signa el correu sota el nom d’una marca (enlloc, ni a la web, es dóna cap dada sobre una raó social, NIF o similar) que té entre els seus objectius el “dret a l’oblit i borrar informació i dades d’internet”, ho fa en representació d’una persona física “degut a una informació pública en la vostra pàgina web, que està causant un perjudici al meu representat, en la seva vida personal i sobretot professional“. Afegeix que l’article està obsolet (2014) i que parla d’un assumpte ja aclarit. I, finalment, demana el “dret de cancel·lació i oposició” del corresponent enllaç.

Fins aquí jo no tindria cap problema en accedir a aquesta petició si no fos per dues qüestions prou importants. La Continua llegint →

Conte d’una nit d’estiu

Hi havia una vegada… Una magnífica coca de fruita i pinyons, un petard d’aquells forts i ensordidors i una exclusiva ampolla de cava brut, que estaven junts, tot esperant la millor nit de la seva vida… i de la seva mort.

El capvespre discorria plàcid i lent, desgranant dolçament els instants que portarien fins la nit més màgica i més curta de l’any.

Estaria bé conèixer els nostres protagonistes :

Tota cofoia estava l’ampolla de cava, al bell mig de la taula parada a la terrasseta. Dins d’un cubell platejat, envoltada de glaçons i embolcallada amb un fi tovalló, se sentia la reina de la festa.

La coca, acabada d’arribar de la pastisseria, encara calenta, reposava al pedrís de la cuina, frisant per presidir, o això pretenia ella, aquella taula tan ben parada. De fet, l’olor era encisadora i la seva presència temptadora. Tant, que la mestressa, abans de treure-la a fora, ja li havia pessigat un Continua llegint →

Reflexions de la jornada

Hi  ha certs llocs  i moments que son adients per reflexionar, per bé que cadascú té els seus preferits. Però, no vull parlar-vos de l ‘exercici voluntari i  conscient de la reflexió, si no d’aquells instants incontrolables, quan s’ ens en va l ‘olla i el cervell començar a pensar pel seu compte sense el nostre consentiment, quasi sempre sobre  matèries emmagatzemades en els  voravius de la ment  que potser conscientment no gosem  destapar i que res tenen a  veure amb el que en aquell moment estem escoltant, veient, fent, dient o pensant…des de les mes fútils bestieses fins els temes mes transcendents o angoixants.

Fem-ne una llista curta :

Esterrejat al sofà, mirant sense veure’ls  els anuncis de la tele o, encara pitjor, sentint sense escoltar-les les negres novetats del  noticiari …Mentre reflexiones si fer-te una truita o un ou ferrat per sopar.

Quan la dona Continua llegint →

Vinc de dir, a l’entrada anterior (IPC, PIB i creixement econòmic: Horitzó Ejppanya 2020) que el més greu problema que tenim és la fuga de joves amb idees i ganes de dur-les a terme.

Hi ha un grapat i mig de maneres d’intentar arreglar la situació, algunes magnífiques, d’altres de no tant, però cap que pugui demostrar que, ara i aquí, ens siguin vàlides. Les receptes dutes a terme a altres llocs sabem que funcionen en aquells llocs i instants; ens cal, per tant, trobar la nostra pròpia manera de fer realitat aquests canvis necessaris.

En el que segueix, intentaré exposar quina és la meva proposta (el paper ho aguanta tot!) de dur-los a terme, en la seqüència més exacta possible en què s’haurien de donar. En resum, els elements en joc són:

a) Fer augmentar el PIB de manera coherent; créixer de manera sostenible:

   a. Aconseguir que baixi l’atur, especialment juvenil, fent Continua llegint →

L’actual equip de govern de l’Ajuntament de Calella, ha presentat un projecte de noves guinguetes per a la platja de Calella que hauran de substituir les actuals. Aquest és un projecte que, si no vaig errat, havia de ser efectiu per enguany però que dificultats tècniques l’han endarrerit.

He tingut ocasió de veure el projecte i estar en una de les reunions que ha fet l’Ajuntament amb els actuals concessionaris. També he pogut copsar l’opinió d’alguns d’ells i la d’altres persones interessades o coneixedores de la nostra platja.

Uns anys enrere vaig ser regidor de l’Ajuntament i una de les tasques de responsabilitat era la platja de Calella. Vaig conèixer la problemàtica de les guinguetes i vam poder aconseguir (en aquell moment la competència era de l’Estat -Costes-) ampliar el perímetre i altres millores.

Evidentment, les guinguetes actuals no presenten les millors condicions que hom creu que ha de donar-se en una platja com la nostra. Per tant, estaríem d’acord Continua llegint →

Quan fa massa dies que no em penso, em trobo a faltar. Diumenge ennuvolat, és migdia, un ressol que fa anar i venir de treure i posar les ulleres fosques. Parlant i pensant en comú, a una platja de Masnou. Guacamole, patates braves i cervesa. Conversa i temes, tot va bé. I parlem d’ansietat i tot segueix anant bé. Però es manifesta literalment en algú, és real, està passant. En parlem i explota. I l’envaeix i penetra i fins i tot transgredeix alguna cosa seva molt pròpia. Es talla la respiració, es talla la comunicació. Mai hi ha prou lloc en un perquè hi pugui ser tota. Bessa, desborda. I paralitza. I no és estàtica, ni permanent, i ara entenc aquesta intensitat tan gran, precisament perquè és passatgera, és amb tanta intensitat. De l’ansietat es torna, l’ansietat és un estat no permanent.

No sempre repetim perquè ens agrada, repetim perquè és conegut, a vegades també és que no ho sabem fer d’una altra manera. Repetir ens té en moviment. En la repetició un es mou amb certa seguretat (tot i estar en llocs que no tenen per què ser agradables). En qualsevol cas, la repetició pot ser un intent de fer-ho diferent. Repeteixo per, un dia, poder fer-ho d’una altra manera. Després hi ha el que es diu Continua llegint →

Per Sant Jordi… una història d’amor (*)

Cavalca per la plana el cavaller.

Sense destí, galopa el cavaller enamorat, cercant dames captives i dracs per matar… Han esclatat les flors de la vall i el cavall s’excita tot flairant la primavera.

Cavaller sense dama, sense enemics, sense destí… La seva penyora és un ideal, la seva donzella serà el compendi de totes les virtuts, la suma de totes les gràcies, la bellesa més pura.

Soc el cavaller de l’amor i cavalco sense fre ni treva per trobar-lo!

Joventut, temps per somiar… Qui de jove no ha estat, si més no en somnis, un cavaller enamorat?

—o O o–—

Doctor, és veritat? No m’ho puc creure…  Continua llegint →

Ja som a la setmana de Sant Jordi, i de ben segur molts de vosaltres encara no heu decidit quin llibre regalareu o us comprareu. Pels més dubtosos hi ha dues solucions: o anar a veure la Marta del Faristol, o en Gamell de La Llopa, o seguir llegint aquest interessant article on us donaré unes útils recomanacions sobre el llibre a triar.

La primera recomanació és el nou llibre de Josep Maria Espinàs: A peu per les torretes. Aquesta obra és una bellíssima descripció del paisatge calellenc on l’autor es fa acompanyar d’en Josep Maria Juhé per caminar per aquest territori calellenc, fer unes fotos i després penjar-les al facebook. Val a dir que l’escriptor no va poder seguir el ritme frenètic caminant d’en Juhé i extenuat, es va quedar mirant les turistes en poca roba que es banyaven a les roques.

Pels que vulguin un llibre un pèl més pujat de to, els hi recomano: Les 50 ombres d’en Gras, on un atractiu mecànic de bicicletes  mostra a una jove triatleta com es canvia una roda de la bici.

I  del mateix autor Continua llegint →

Ni sóc economista, ni sé de macroeconomia, ni de política econòmica. Ni ganes, quina por! Després de veure les primeres pàgines de la tesi doctoral de l’Andreu Mas-Colell, el conseller, em fa por fins i tot mirar el termòmetre…

El que sí que tinc prou clar és que el PIB, l’IPC i el creixement econòmic van de la maneta. I que vagin de la maneta és força preocupant, ara per ara, tenint en compte que Ejppanya va millor que mai, segons en Raxoy…

Tenint en compte que l’IPC ha baixat per tercer trimestre consecutiu (el darrer, menys del que s’esperava, gràcies a l’augment de l’energia), i que els resultats del PIB no són gaire engrescadors, per no dir gens, no cal esperar cap mena de creixement econòmic natural, ni tan sols el que pugui venir o de la mà del turisme o de les exportacions.

Els factors que em porten a tant d’optimisme son pocs, senzills i visibles per a tothom que els vulgui veure:
Continua llegint →

He gaudit intensament la lectura d’un llibre extraordinari: Sàpiens, una breu història de la humanitat (Edicions 62) de l’israelià Yuval Noah Harari, professor al Departament d’Història de la Universitat Hebrea de Jerusalem, especialitzat en història del món.

Harari escriu amb un estil divulgatiu clar i directe, molt britànic (de fet, és doctor en Història per la Universitat Continua llegint →

Fa anys que hauria d’existir una associació d’aquest tipus i fins el 2 de gener d’enguany no ha vist la llum. Anem tard, molt tard però ja hi som.

Associació de Pagesos i Propietaris Agraris de Calella (APPAC) neix de la necessitat. I una breu història ajuda a posar en context al lector. Fa 25 anys a Calella, totes les terres que una persona pogués mantenir en peu eren treballades per sembrar maduixers. Les muntanyes es tornaven negres durant l’època de la sembra ja que abans de cultivar les mates era necessari col·locar-hi plàstic negre per evitar el creixement de les males herbes. Al cap d’un mes aquell negre era puntejat en verd pels primers brots dels maduixers que es deixaven veure. Mesos més tard tot era verd fins que el vermell clar de les maduixes s’obria camí entre la vegetació.

Aquesta és la Calella del meu record de jove. Dotzenes de treballadors, arribats d’Andalusia, treballaven de valent per fer arribar l’or vermell del Maresme a les botigues de tots els pobles de Catalunya. Feina dura però dolça de resultat, quina contradicció.

La crisi va arribar Continua llegint →