Primavera contra l’estereotip de Calella

“No em portis a un lloc de turistes”, etziba el visitant. “No pateixis, et duré a un restaurant boníssim”, es defensa l’amfitrió. “A Calella?”, insisteix el visitant. “Sí, sí, ja veuràs. És un restaurant de peix i marisc, soparem bé eh!”, contraataca l’amfritrió. “Ostres! Què bé, reserva taula”, replica el visitant.

L’amfitrió, mataroní, i el visitant, barceloní, participen en la presentació del llibre que el segon acaba de publicar, en un acte a la biblioteca. Els dos, periodistes, havien quedat a can Salom, el cafè de la Sala Mozart, van visitar la biblioteca i La Llopa, i van acabar al vespre sopant a El Hogar Gallego. Aquesta Calella, especialment en primavera, quan encara no han arribat els turistes de temporada i la ciutat bull d’activitats firaires i culturals, la Calella de la Challenge, de la Ciutat Gegantera, de l’Aplec de la Sardana, de l’Exposició de Roses, de la Fira de la Salut, de la presentació de llibres a La Llopa i el Faristol, de les conferències al Casal l’Amistat, i de tantes altres propostes concentrades en menys d’un mes, és una Calella realment potent. Té el millor de la ciutat dinàmica i turística, però sense els ‘inconvenients’ de la temporada alta estiuenca. El carrer Església és comercial i les places de l’Església i de l’Ajuntament són espai públic de primera, poques setmanes abans de l’allau de visitants d’arreu d’Europa.

Ja vaig deixar escrit que el handicap de la ciutat turística, fins i tot en temporada alta, jo no li veig per enlloc, però puc arribar a entendre que els visitants del país vegin la nostra ciutat amb el recel i la prudència d’un estereotip guanyat amb els anys. “No em portis a un lloc de turistes”, diu qui més països ha visitat de la premsa catalana. El mateix prejudici no l’hi tenim si parlem d’una altra Calella, la de Palafrugell, que s’omple d’un altre tipus de turisme, més interior, del propi país, i l’estranger, més restringit, més de tercera edat que s’ha jubilat a la nostra costa. En canvi, el turisme calellenc del Maresme és més de sol i platja, i encara que aquest sigui un dels motors que ens manté vius malgrat la crisi econòmica, hi ha la reticència del català que busca una població litoral més reclosa.

La passejada a peu, l’entrada a espais culturals, la visita a l’antiga fàbrica Llobet Guri per una o altra fira –Déu n’hi do la quantitat d’activitats que s’hi estan fent– i, per acabar-ho d’arrodonir, compartir una bona taula en un bon restaurant són la millor recepta per tombar l’estereotip i superar el prejudici d’anys. Aquesta Calella, idíl·lica potser, tangible també, que dibuixo, és una ciutat irresistible. No hi ha població veïna que ens guanyi, no hi ha destinació turística massiva que millor hagi combinat motor econòmic de sol i platja amb oferta comercial i cultural per a un visitant interior exigent.

Aquesta primavera està essent espectacular a Calella, i aquest és un triomf de l’empenta de 650 anys o més, d’una emprenedoria de llarga trajectòria i d’una vitalitat transversal que res té a veure amb personalismes ni partidismes. És l’energia col·lectiva i un orgull de ciutat que comença a sortir de l’armari després d’una certa temporada.

Saül Gordillo
Periodista. www.saul.cat

03/06/2013

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s