“Momentassus” 2013

Només uns minuts per passar contes (sí, contes, historietes…) d’aquest any que ja va acabant-se. Què ha passat i què ha deixat de passar, com he estat amb això i com amb allò, qui hi ha sigut, qui no… com he estat davant les situacions més compromeses… què he après, com he perdut el temps… Llegia a Twitter aquest matí que els Antònia Font es separen… “punt i principi” diuen en una de les seves cançons. Bona manera d’arribar a 31 de desembre, pensant en un punt i després, en un principi.

M’he fet gran, ja fa anys que em passa, que ho veig, i que en sé fer broma… tinc una edat, dic. Ho constato, només ho constato, sóc feliç de fer-me gran… però no és un fer-me gran de sumar anys al que em refereixo, sinó un fer-me gran “a lo ancho“, una mena d’expansió en orgull, un fer-me gran de sentir-me més amb pau amb les meves idees i amb les meves decisions. Sumo treball i sumo experiències, tot de manera molt humil i amb l’última i màxima aspiració de fer de la meva vida un lloc bonic i agradable. Bé, i ja m’estic empatollant però és que d’això va el meu creixement “a lo ancho“, only continuar endavant mentre m’empatollo.

Aquest any he deixat de fer coses que no em feien bé, he deixat situacions que m’incomodaven, he sortit de llocs concrets i he entrat en altres de nous. També he pres algunes decisions complicades per tal de seguir compromesa amb els meus sentiments i amb la meva felicitat. He agafat nous hàbits, també nous camins, m’he mogut molt en general i a diferents ritmes i nivells, he trobat diferents maneres de fer-me feliç i he intentat sempre compartir-ho i fer-ho saber, perquè crec sincerament que aquestes coses s’encomanen i un no se les ha de quedar mai per ell mateix. He entès que els ànims em pugen i em baixen, rotllo cicle lunar… i així sóc, tinc una rutina anímica concreta i això defineix en certa mesura els meus “momentassus” o els meus moments en “modo ultra”.

Acabo el 2013 amb molta set de sinceritat i moltes ganes de veritat, amb un clar i decidit sentiment de justícia amb les persones que estimo (que tinc sort que cada dia siguin més). Acabo l’any creient que els prejudicis només estan fets de pors, que qui jutja separa, que qui condemna s’estanca i que no existeixen “portadors de la veritat absoluta”; que qui no pot caminar ha de decidir-se sincerament a fer-ho per aconseguir-ho, que sense voluntat real de canvi… no hi ha canvi i que qui no sap què busca, no pot entendre el que troba. En termes generals, aquest any he fet bàsicament el que m’ha donat la gana, i a la que he sentit que no podia més, m’he remogut per poder-ho fer. També admeto errors, n’he omplert un cabàs. Errors que he procurat entendre, admetre i veure quina era la seva part productiva. Hi ha sentiments que segueixen sense donar-se’m bé i moltes altres coses que no sabré fer mai, però bé, avui no toquen les misèries, avui va d’una altra cosa. En qualsevol cas em sento molt orgullosa del meu viatge pel 2013 i espero seguir amb la mateixa força per aquest camí trepidant i compromès durant molt temps més.

I ja vaig acabant, que sempre em poso un màxim de paraules quan faig un rebat, i és que aquest any també he pogut concretar-me una mica més i ara sé que m’encanta el desordre però que no tolero el descontrol. I no sé com anirà aquest 2014, hi ha qui diu que serà l’any de la victòria, i jo penso… si aquest 2013 ha sigut com ha sigut de productiu i ric (inclosos “momentassus” i moments ultra) com serà el 2014 si és l’any de la victòria? Estic amb ganes de saber-ho, més o menys amb aquesta curiositat de sempre. Pensant que el millor sempre està per venir, sense pressa però sense pausa… i és que em tinc la mida bastant presa i això em dota de certa “patxorra”. Se m’han escapat algunes paraulotes i paraules literals avui… em rellegeixo i ho veig, però què hi farem, forma part d’aquesta expansió “a lo ancho” i d’aquesta “patxorra” a la que em referia abans. Au, bon desembre a tothom i fins l’any que ve. Salut!

Neus Arimany
Paraulista activa. News Arimany

11/12/2013