La pipa plena… I ara què?

,

Aquest és el meu tercer article. En el primer parlava de la conveniència de col·laborar entre els Ajuntaments de Pineda i Calella. En el segon parlava de les noves taxes judicials. Em queda res més a dir? Parlo seriosament. Tinc dubtes.

Per més que pobles amb una rivalitat tradicional siguem capaços de veure que en lloc de barallar-nos per proves esportives o per festivals musicals, cosa que pot acabar per fer que tots dos els perdem, puguem vendre un producte conjunt i conseqüentment molt millor.

Per més que els ciutadans estiguem correctament informats dels tràmits i requisits burocràtics, als efectes de poder acudir a l’auxili judicial.

Per més que cada mes pugui anar alternant articles escrits amb el barret de regidor i articles escrits amb el barret d’advocat.

Un llegeix la premsa i mira la televisió i perd les ganes. Bé, li fan perdre les ganes.

Es crea una amnistia fiscal per blanquejar diner negre i resulta que la partida més gran que s’aprofita d’aquesta amnistia prové dels que l’han creat, sense cap tipus d’assumpció de responsabilitats.

Es retalla en Educació i en Justícia, però quan es desvien els diners destinats a cursos de formació, l’expedient judicial, 18 anys després, queda en un no res, sense cap tipus d’assumpció de responsabilitats.

Es retalla en Cultura, i l’espoli del Palau de la Música i tot l’entramat de mecenatge polític corresponent, està en una mena de llimbs jurídics, sense cap tipus d’assumpció de responsabilitats.

Es retalla en Sanitat i entre això i la plaça de toros, Lloret ha sortit per la porta gran, evidentment, sense cap tipus d’assumpció de responsabilitats.

Un va i se sent culpable. Sí, de veritat, se sent culpable. I m’explicaré.

Un té la consciència molt tranquil·la i pot anar amb el cap ben alt, perquè entén la política com una vocació de servei a la comunitat que representa. Una manera d’omplir l’ego personal, no ens enganyem, però una manera d’aportar quelcom, de poder participar i dir-hi la seva. Sempre amb la intenció de fer-ho el millor possible per l’interès comú.

Però clar, l’opinió general, i amb més raó en aquests dies, fa que tots estiguem al mateix sac. El de la roba bruta. I com que els Alcaldes i Regidors som l’últim esglaó, el que trepitja el carrer, és més senzill ser l’ase dels cops.

D’això em sento culpable? No. Ja he dit que tinc la consciència tranquil·la.

Un es sent culpable de que si realment té aquesta vocació de servei, potser quan es destriï el gra de la palla, començarà a ser hora de fer un pas endavant, tots plegats, per començar a posar-se al costat (i si convé al capdavant) dels que creuen que les coses es poden fer d’una altra manera i que no necessàriament sigui dolenta. Caldrà reflexionar-hi, però que el llegir no ens faci perdre l’escriure.

Jordi Masnou i Ridaura
Advocat. Regidor de Pineda de Mar

11/02/2013