PSC renta més blanc

Quan estudiava, en certa ocasió, un professor va afirmar que una campanya per a vendre sabó no era substancialment diferent que una d’electoral.

psc-colorJo, que llavors era jove i carretejava un cap ple de pèl per fora i d’ideals per dins, vaig rebre aquella frase com una revelació menor, en la línia de les Grans Veritats que una persona ha d’afrontar i que comença el dia que s’assabenta que els reis no regalen res el 6 de gener sinó que més aviat són ells qui arrepleguen regals durant tot l’any.

No entrarem a discutir l’encert o no d’aquella afirmació que, com pot comprovar l’amable lector, va deixar petja en la meva memòria; però crec que ofereix una eina per analitzar desdramatitzadament el cas de la, per altre banda, trista història de la deconstrucció del PSC.

Seguint la tradició dels partits d’esquerra catalans, en les actuals circumstàncies, el dels Socialistes de Catalunya s’hauria d’haver escindit en dues o més faccions i aquest procés de  divisió s’hagués hagut de repetir en cada una d’elles fins arribar al partit unipersonal, que ben mirat, és una manera senzilla de garantir majories absolutes.

Com s’explica que no s’hagi seguit encara aquest procediment tan habitual? És que el PSC no és realment un partit d’esquerra?

Potser hi ha una altra explicació… si tot fos una història de sabons, la cosa aniria així:

L’empresa Paritària dels Sabonistes de Catalunya S.A. posseeix la històrica marca PSC, tradicionalment de forta implantació en el mercat català. Aquesta empresa està participada pel holding espanyol Primera Saponificadora Olorosa Española S.A. que durant un temps va estar rumiant de vendre al Principat la seva pròpia marca PSOE com fa a la resta de l’Estat, però finalment va considerar que era més fàcil entrar en un mercat del que havia estat absent durant quaranta anys de la mà d’un soci local.

La marca PSC ha rentat molt i bé durant trenta-vuit anys, fins que una empresa petita però de llarga tradició en el ram, Escames Rentadores de Catalunya SCCL, ha començat a guanyar quota de mercat amb la marca ERC gràcies a la popularitat d’un component de la seva fòrmula: el independentyl.

Aquesta substància ha provat a bastament la seva eficàcia a l’hora de satisfer els consumidors i, de fet, altres marques l’han incorporat, com el detergent CiU, el sabó per a roba delicada ICV i el lleixiu perfumat CUP.

Desgraciadament per a la Paritària dels Sabonistes, la seva sòcia, Saponificadora Obrera Española (ara majoritària al consell d’administració), no vol ni sentir parlar de l’indpendentyl i, com a molt, està disposada a utilitzar una mica més de la seva tradicional substància federalismol que diu que té molt de futur i també satisfarà el consumidor ben informat.

El problema és que, degut a la demanda, algunes línies de producció de PSC han començat a afegir independentyl pel seu compte i ara hi ha dos productes sota la mateixa marca:  PSC independentyl i PSC federalismol i molts consumidors tradicionals estan fets un embolic i han començat a passar-se a la competència.

Totes dues línies de producció no volen prescindir del valor de la marca PSC perquè introduir-ne una de nova vol dir començar de molt a baix a fidelitzar clients en el mercat català: una mà de bitllets en màrketing i molts anys de picar pedra per posicionar el nou producte.

Per altra banda la Paritària està endeutada fins a les celles i amb una quota de mercat molt reduïda, com la que té el sabó PSC, no podrà sortir endavant sense l’ajut de la Saponificadora.

Una altra complicació afegida és que aquesta darrera companyia té com a sòcia majoritària en el consell d’aministració l’empresa Andaluza de Baldeos y Enjuagues molt popular a l’Espanya per un component que fabriquen a baix cost: el cañapalcatalinol.

La directora comercial de Andaluza de Baldeos s’ha ofert a fer campanya de vendes a Catalunya, però atès que el cañapalcatalinol reacciona violentament en presència de l’independentyl, han sortit molts dubtes de la conveniència d’aquesta acció.

Com acabarà aquesta empresa, icona del teixit industrial català? Què en serà d’aquest sabó el perfum del qual s’ha fet familiar per a tota una generació de progres? Amb què acabaran rentant les llars esquerranoses catalanes?

La resposta només la té el mercat que, de vegades, té molt clar el que vol.

Xavier Cáliz
www.dinots.cat

12/01/2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s