Valorant l’entesa…

A vegades quant dues parts s’entenen, tendim a fixar-nos en els detalls superflus, més que en els elements essencials de l’entesa. Ens quedem en les imatges –que si l’encaixada de mans, que si les mirades d’un quant parla l’altre, que si porten una determinada corbata o el color de “traje”…-, i ens perdem o deixem de banda el què és important.

En l’actual acord de governabilitat entre CiU i ERC, sembla que ha passat això. S’ha parlat més de si Oriol Junqueres feia un discurs sense guió escrit o que si Artur Mas no va resultar èpic en la seva primera intervenció en el debat d’investidura…, que no pas en els missatges que els dos líders polítics van transmetre. I això és símptoma dels temps en que vivim. Estem pendents del què és superficial i tendim a ignorar el què és important.

No debades, això passa en molts altres entorns de la nostra quotidianitat. Una llàstima. Si preguntem als nostre amics, coneguts i saludats pels programes que miren a la televisió, veurem que passa quelcom semblant. Jo ho he fet. Els programes culturals, tret d’honorables excepcions, brillen per la seva absència en la graella particular de moltes persones. En canvi, els programes buits, sense pretensions, que cerquen la morbositat, la discussió, l’insult o el menyspreu gratuït…, són els més vistos. És clar que sempre ens queda el temps, un espai que té molts adeptes…, qui sap perquè, al capdavall, saber el temps que farà condiciona la nostra vida social més del que ens pensem!

Tornant al tema que ens ocupa, vull trencar una llança a favor de l’anàlisi profunda i rigorosa dels missatges, del “llegir” entre línies les proclames dels nostres polítics, de la crítica seriosa del què s’ha dit i del perquè s’ha dit, de l’aprofundiment racional de les afirmacions dels oradors més influents de la nostra societat…, en fi, vull trencar una llança per la rigorositat intel·lectual del què diuen i afirmen els qui han de gestionar el nostre present i el nostre futur més immediat.

No estic dient, de cap de les maneres, que ens creguem el què diuen, sinó que intentem escoltar –més que no pas “sentir”-, el què diuen, analitzar els missatges i interpretar el sentit més profund del que s’ha manifestat. Dit d’una altra manera, tornar a ser exigents amb el què es diu i es proclama. I a l’altra cara de la moneda, demanar explicacions quant el missatge només ha servit per guanyar uns vots sense la intenció –declarada o no-, de complir amb allò que s’ha dit.

Per tant, i acabo, hem de valorar l’entesa entre CiU i ERC a partir dels continguts que han acordar, de les intencions que els justifiquen, dels objectius que es pretenen i de l’horitzó a què aspiren arribar. Deixem-nos de superficialitats! Deixem-nos d’imatges supèrflues!…, i avancem en l’anàlisi crítica del què ens aporta –i aportarà-, una entesa històrica, singular i que trenca amb més de trenta anys del “peix al cove” per albirar el “peix per nosaltres” i que els demés es busquin altres víctimes propiciatòries o, dit d’una altra manera, que els “altres” es preparin per gestionar-se sols, sense la espoliació d’un territori i la pretensió d’aniquilar una cultura que, des del 1714 –any amunt, any avall-, han subscrit de manera ininterrompuda molts –la majoria-, dels governants espanyols.

Ara hem de valorar la nova entesa com una oportunitat d’iniciar un procés cap a la llibertat del poble català, que no pot permetre’s que només ens quedem en la superficialitat…

… I via fora, que tot és possible encara!!

Josep Basart Pinatel·li
Professor, assessor i empresari. Ex-Alcalde de Calella

23/01/2013