No és moral actuar contra la Constitució

El representant de la Conferència Episcopal Espanyola, monsenyor Martínez Camino, va fer aquesta afirmació en un programa de televisió no fa gaire setmanes. És escandalós!!

Per què? Perquè la moral entesa com a cosa “Que concerneix els costums, actes i pensaments humans respecte a llur bonesa o malesa” (Diccionari català), és una part de les persones que respon a principis emanats de la consciència del què es considera bo o del què es considera dolent. I en aquest sentit, no hi ha una idea de “bo” o “dolent” única. Els filòsofs han intentat definir els conceptes de bo/dolent des de l’antiguitat. Les religions ho han fet i ho fan, partint de principis transcendentals. Els legisladors ho han fet i ho fan, a partir de les legislacions positives (lleis, constitucions, etc…). No hi ha, per tant, una idea dogmàtica, única i universal del què és el Bé i què és el Mal. Del què és moral i del què és immoral (és immoral la poligàmia pels musulmans? És dolent creure en una vida més enllà d’aquesta? És bo ajudar al qui té gana? És dolent estimar una persona del mateix sexe?…)

Sorprenentment, monsenyor Martínez Camino afirma que no és moral anar contra la Constitució –l’espanyola i del 1978, més concretament-, i fer-ho és antinatural. Sota quin criteri afirma tal cosa? Evidentment sota el criteri de la seva pròpia consciència, religió i posició privilegiada en un organisme intern de l’església catòlica. Perquè altrament no ho pot fer. No hi ha cap document de l’església catòlica –i ho he estat buscant-, on es pugui mínimament justificar una afirmació d’aquest estil. Cap. Ni una.

Per tant, vull pensar que només pot afirmar una cosa d’aquest nivell…, per interessos del grup que representa, l’església espanyola més conservadora. No hi trobo cap altre justificació. De fet, és un argument que fàcilment poden deixar anar els tertulians del canal 13 (el de l’església catalòlica, apostòlica i romana espanyola), que dia si i dia també, insulta, menysprea, ataca, critica…, amb vehemència, sense contemplacions i de manera radicalment agressiva, qualsevol frase, paraula o fet que faci olor a Catalunya o als catalans.

Aquest home, doncs, partint d’on ho fa i dels principis que defensa, està moralment  deslegitimat per dir el que diu. I encara més, perquè si s’accepta la seva premissa…, converteix la Constitució en un dogma de fe. I per aquí si que ja hi no passo!! Això ja fora una extralimitació inacceptable i intolerable. Ni ell –ni la conferència episcopal espanyola-, estan qualificats per elevar a dogma de fe una norma positiva, que es pot canviar, modificar o eliminar si la voluntat del poble que l’aprovada així ho decideix. No hi ha cap intervenció divina en la seva elaboració i, per tant, és prescindible. I s’hi pot discrepar o estar-hi en contra si, com a norma general, va en contra de la voluntat de les persones o dels pobles (i recordem que es va escriure sota la pressió dels lobbys franquistes i sota l’amenaça de l’exèrcit de no acceptar-la si no privilegiava la seva posició dintre de la nova reglamentació oficial).  Una norma bàsica no votada per més del 60% dels actuals habitants d’Espanya!! A Espanya hi ha hagut més de 10 constitucions des de la primera, escrita i aprovada el 1812, per què l’actual ha de ser millor que les anteriors? Per què la del 1978 ha de ser intocable? Per què es vol dogmatitzar una norma que és positiva i que si el poble així ho vol, es pot fins hi tot eliminar? El que no és moral és voler fer creure que una cosa és certa només perquè ho diu una autoritat –en aquest cas, religiosa-, que no té “autoritat” moral per jutjar sobre aspectes que no li pertoquen. És la fal·làcia de l’autoritat, és a dir, que un argument és veritat perquè ho diu algú que té poder i autoritat, encara que no legitimitat per afirmar tal cosa.

La moral, entesa com a estat de consciència íntima i personal, ens permet valorar el què està bé i el què està malament…, i ara mateix la meva consciència moral em diu que monsenyor ha actual immoralment contra els interessos del meu poble, i dels meus en particular. Aquesta és la realitat d’una afirmació que parteix d’una premissa falsa: pensar que la moral catòlica i la moral constitucional és la mateixa i que, per tant, són intocables. Falsa moral i poca prudència bíblica…, Actuar contra la Constitució de 1978 no és ni moral ni immoral, és un tema d’interessos polítics, econòmics, socials, humans i lingüístics…, on la moralitat es mou en altres paràmetres.

Josep Basart Pinatel·li
Professor, assessor i empresari. Ex-Alcalde de Calella

13/11/2013